Els campionats aconseguits pels corredors Remigio Queral (Benlloch) i Xari Adrián (La Vall d’Uixó), juntament amb la medalla de Míryam Talens (Crevillent), no han sigut els únics èxits dels corredors de la Comunitat Valenciana que han participat en este primer Campionat d’Espanya d’Ultratrail FEDME.
Gabriel Valero (Rocafort) i Alícia Chaveli (Alzira) arribaren a meta en quarta posició i Francisco Sáez (Castelló de la Plana) en cinquena. A més a més de les posicions sisena Jose Antonio Rojano (Benidorm) i de Teresa Nimes (La Vila Joiosa), enguany amb llicència murciana, setena de Sònia Escuriola (Cabanes), huitena de Carmen Martínez Peñalver (Benidorm) i desena de Dani Amat (Elda). Cal destacar també les posicions segona veterana de Pedro Vives (La Vall d’Uixó) i tercera de Maria del Carmen Guzmán (Xiva). Estes són les experiències d’alguns d’ells en este Campionat que inicia la història de l’ultratrail federat espanyol.
Remigio Queral: “No m’ho esperava. L’any passat (va aconseguir la segona posició després de liderar gran part de la prova) estava molt fort, però enguany no m’ho esperava. Vaig passar una lesió i ho vaig passar fatal, però al final supercontent. Perquè no m’ho puc creure. Gràcies a l’afició, i la gent que m’ha recolçat. A la família, l’equip i sobretot la gent de Vistabella que també m’ha recolzat bastant”.
Xari Adrián: “Ha sigut un somni fet realitat. Mai no esperava ser campiona d’Espanya, la veritat. Estic molt contenta. Ho he donat tot, també ho dic. M’he trobat còmoda al principi i he anat al meu ritme, sense preocupar-me massa. Anava agafant distància a la segona en cada avituallament. En la part final he patit una miqueta, però era normal per la càrrega de kilòmetres que s’anava notant. La veritat és què, en general, puc dir que he tingut molt bones sensacions. Per a mi és tot un honor ser la primera campiona d’Espanya. Primer perquè no m’esperava ser campiona d’Espanya i segon, damunt ser la primera i estar en el llibre de la història dels campionats d’Espanya. Sense paraules. M’he enrecordat moltíssim de la meua família, que ha estat en tot moment recolzant-me. En el meu entrenador, a tots. I sobretot a la gent que encara arribarà demà de matí. Eixa gent, li done un deu. Perquè nosaltres patim, però ells pateixen molt més. Dilluns hauré de sentar-me i perdre unes quantes hores contestant i agraint tot el món que em felicite. Bo, sé que en tindré moltes de felicitacions”.
Míryam Talens: “En dues línies puc dir que un 10 per a l’organització. Que la cursa va ser més dura del què la gent es pensava. La segona més bonica per a mi, i molt més muntanyera. En quant a la medalla, dir-li a tot el món què és posible. Que simplement cal creure en tu, i jo ho vaig fer. Tanmateix que ho va fer Peydró (Seleccionador). Gràcies a tots per la rebuda en meta, em vaig emocionar molt”.
Gabriel Valero: “A esta ultra la veritat és què arribava amb moltes ganes, ja que el tenia com a objectiu. Per a mi la cursa era prou important, ja que hi havia molts corredors de molt nivell i això, la veritat, em motivava encara més per donar-lo tot. Més o menys sabia que el resultat anava a ser bo per les sensacions dels darrers entrenes. Però no esperava quedar tan a dalt pel nivell que hi havia. A la fi em vaig quedar amb les ganes… ja que estiguí a prop d’arribar al tercer lloc. Però content perquè veig que els entrenaments d’Octavio Pérez (el seu entrenador) van donant resultat. Ara només pense en seguir entrenant i millorar en esta clase de curses, ja que són on més còmode em trobe corrent”.
Alícia Chaveli: “En esta cursa he aprés moltíssim. Cert és què l’experiència és un grau, i encara em queda molt per aprendre. Crec que esta cursa és el punt d’eixida d’un abans i un després, com a vida de corredora. La meua idea era eixir per sensacions, controlant el ritme. I així ho vaig fer. Passé d’anar a sensacions a voler llevar-me la mala experiència de l’any passat (també va fer quarta, però sense poder disfrutar per unes ampolles). A partir del km 50 estava gaudint. Avançant xiques, i això va fer que em motivara i cresquera molt més. En arribar a la senda que baixava a Sant Joan escomençava a fer-se de nit i no em vaig posar el frontal de l’eufòria. Havia aconseguit el meu repte. He gaudit de la CSP115 i vaig acabar amb la sensació que podia haver fet més, açò no quedarà així!”
Francisco Sáez: “Vicent (Peris) i jo vam anar fent fins Atzeneta. Una vegada allí la idea era anar en progressió fins a meta. Però abans de la pujada a Culla el Vicent no es trobava bé muscularment, i em a dir que si volia tirar que tirara. Li vaig dir que no volia tornar a sentir això. Que havíem entrenat junts per a fer algo gran a casa nostra. Una vegada pujant Penyacalva vaig notar que anava molt bé, però Vicent seguir amb els problemes. Havíem preparat molt bé la cursa i no podia deixar perdre l’oportunitat de fer un final com havíem somniat. Poc a poc vaig anar agafant corredors, i remuntant moltes posicions. A Culla crec que anava el 15 o 16. A la baixada a Xodos vaig arriscar per cercar la cinquena posició, que en eixos moments creia imposible. Vaig aguantar el ritme pensant en les vegades que Vicent i jo havíem entrenat el tram que em mancava. Inclús vaig retallar-li temps al quart. A la baixada a meta em vaig relaxar i em vaig deixar portar per les emocions viscudes durant tants quilòmetres. Tant és així que el sisé m’agafa per poc!”
font: http://www.femecv.com/
