correrxmuntanya

Zaira Martínez Chisbert va rebre divendres passat el guardó al millor esportista de l’any de part de l’Ajuntament de Paiporta, la seua població natal. El reconeixement va celebrar-se dins la Gala de l’Esport a Paiporta, en la seua setzena edició. La jove corredora del CXM València i de la Selecció Valenciana FEMECV és un exemple de dedicació a la carrera per muntanya per part de les xiques en una franja d’edat on l’esport, i menys encara el muntanyisme, no té molts representants. Zaira ens comenta com s’ha desenvolupat esta temporada en quatre preguntes que li férem fa unes setmanes:

Com valores els títols aconseguits esta temporada?
Per a mi han sigut el fruit de l’esforç de tot un any de preparació. El meu premi per al treball constant, i no només físic. A més d’haver sigut un any dur, aquesta temporada, vaig haver de canviar d’entrenador i això va comportar el haver-me d’adaptar des d’un principi a la seua forma d’entrenar i de preparar les curses i competicions.

Quina repercusió ha tingut personalment? I en el teu cercle d’amistats, corredors o família?

Personalment ha sigut tot un repte i un motiu de superació diaria i personal, a més de sentir-me orgullosa d’haver pogut representar al meu club en aquest últim Campionat d’Espanya. Per a la meua familia és clar que els plena d’orgull l’obtindre tots els títols d’aquesta temporada, tenint en compte el breu palmarés en el que conte… Com que no és masa conegut aquest esport, tampoc la gent està asabentada, només els que formem part d’aquest “mundillo”…i és. Sorprenent quan molts corredors et paren i et feliciten, és meravellos.

L’escàs nombre de corredors de muntanya en la teua franja d’edat és característic. Quin creus que és el problema o entrebancs que troben jòvens com tu? Condiciona tant l’edat com el fet de ser dona?
El condicionant de l’edat és un factor molt important. En aquestes categories sempre hi ha un escàs nombre de corredors, i si a més, li sumes el factor ser dona, la cosa és encara pitjor. Pense que, tal vegada es una qüestió de prioritats. A estes edats allò “normal” és estudiar o treballar, ixir els caps de setmana…, i les preparacions per a les curses han de ser constants. Has de tindre una dedicació del teu temps, saber dsitribuir-lo, i t’ha d’enamorar per a fer-ho.
La qüestió econòmica també podria ser una raó en molts casos. Els desplaçaments a les curses, els allotjaments, les inscripcions…cada vegada es fa més dificil i has de decidir i descartar en molts casos a les cometicions a les que has d’ anar, si no comptes amb cap ajuda.
El ser dona, realment no sé donar una resposta. Tal vegada el fet que és un esport amb una exigencia física i mental molt dura puga donar por… però això no és cap excusa, perquè de segur que no ho han provat!! La muntanya enganxa i les dones tenen capacitats de sobra!!

Quines ajudes reps del teu club i/o federació? Què trobes a faltar?
Des de Federació, com que estic inclosa dins del Pla de Tecnificació, ens donen ajudes com a esportistes d’elit. A principis de cada temporada ens faciliten els reconeixements mèdics per a poder competir, i ens plantejen els plans a seguir durant la mateixa. Econòmicament se’ns intenta cobrir el transport i allotjament en les competicions, i a no ser possible, doncs allò que major despeses gaste.
En el club, sempre s’ha intentat espentar i recolçar als més joves, i moltes vegades s’han fet càrrec de les inscripcions a curses.
És molt dificil destinar fons per a mantindre a un corredor jove i s’ha de ser realista, però com que d’alguna manera és un futur atleta, s’ha de fomentar sempre des de les categories més inferiors un mínim per a que puga anar avançant, i que l’economia no siga un dels impediments en els quals ens podem topetar els joves a l’hora de seguir correguent per muntanya.