Lurdes Palao (Bocairent, 1991), corredora de Os2O, va protagonitzar la passada setmana una activitat extraordinària, amb el sostre del Pirineu com a testimoni. Només en la ment d’esportistes de muntanya que assimilen correctament el coneixement del medi i la capacitat física. Fem 3 preguntes 3 a la recordwoman a l’Aneto per l’Estasen.
Com ix l’Aneto per eixa via com a repte personal?
Aquest projecte naix perquè tant l’Aneto com Benasque s’han convertit en dos llocs importants per a mi i volia fer-ho per una ruta que no fora la “normal”. Benasque s’ha convertit en ma casa i el cim de l’Aneto una de les zones on més entrene i més disfrute de la muntanya.
Fa dos anys ja vaig intentar aquest projecte però va ser a finals de maig i les condicions de neu erem molt roïns. Vaig necessitar més hores per a fer-ho.
El corredor de l’Estasen és un dels primers que vaig fer quan encara vivia a Bocairent i veníem al Pirineu per a fer activitats. Li tinc molta estima i era molt important per a mi fer aquest repte i fer i estar soles pel corredor.
Enfrontar-te al corredor Estasen (PD+, 45º, 300m) en solitari i amb el repte d’eixida-arribada al fons de la vall és un repte extraordinàri. Quins sóns els detalls?
Durant les setmanes prèvies vaig estan informant-me de l’estat de la neu ja que es important que estiga ben dura per anar mes ràpid i també veen les condicions del corredor. Aquest any el Pirineu està molt just de neu, per lo tant, el corredor també està més just de lo normal i ja en abril es difícil que millore. Com vaig veure que hi havia una bona petjada, vaig decidir fer-ho el diumenge día 9.
Com l’inici del corredor estava practicament sense neu i amb gel, necessitava fer canvi de material a la base del corredor i posar-me les botes, grampons i piolets. La meua parella Juanma i un amic David, van muntar antes per estar preparats quan arribara.
Sempre hi ha coses que millorar. La ruta té molta pista ( jo no sóc bona corredora per pista….), la petjada que estava feta em pegava un poc de volta per arribar al corredor i em va eixir algo més de desnivell i kms i el canvi de material es podria fer més ràpid encara… En canvi de baixada el vaig fer amb menys de 3 minuts però el de pujada vaig tardar algo més…
Quina valoració dones d’aquesta experiència? i en un futur?
Sí que tinc pensat més projectes com aquest en altres cims. La mescla d’alpinisme amb córrer em torna boja i en altura és on més a gust em senc. Els nous projectes depenen molt de les condicions… pensats en tinc molts però moltes vegades tinc que esperar per a tindre les condicions o per no coincidir amb les competicions.
Aquesta experiència, a pesar de poder millorar moltes coses, ha sigut molt molt positiva. Per baixar tant el temps, he fet el millor temps conegut en aquesta ruta, per fer-ho sols sobretot la part mes “tècnica” i també perquè m’agradaria motivar a totes les dones amants de la muntanya que els agraden fer reptes així. 💪🏽
Altres 3P3: a Rubén Císcar, a Mar Pastor, a Samuel Palomera i a molts més.
trescaire
correrxmuntanya 
Deixa un comentari