Andreu Blanes va estar mitja cursa al grup davanter, lluitant per medalla, però no va poder ser. La seua reflexió:
Me apetecía mucho este campeonato. La distancia, la intensidad, el nivel. Todos los ingredientes para querer exprimir el cuerpo al máximo. Salgo con todo, en la parte llana me encuentro bien. Primera subida y sufro un poco pero gestiono para mantenerterme en el grupo de cabeza, es importante situarse bien en la primera bajada porque es muy estrecha. Llegando abajo me pasa Jan y al empezar la subida no puedo seguirle, va muy fuerte. Me pasan varios corredores y empiezo a notar que me cuesta respirar. Quizás voy muy fuerte, freno y me pasa mas gente. La segunda bajada es la más técnica y me tiro fuerte hacía abajo, son apenas dos minutos y medio pero llegando abajo pierdo el control. Me mareo. No me caigo pero empiezo a ir muy lento. La última subida la hago tambaleándome de lado a lado deseando que me pase pronto Manu. Por suerte llega rápido, me pregunta si voy bien y le digo que luche cada posición. Yo llego como puedo, a ritmo de paseo pero esfuerzo agónico. El mareo no se pasa. Al llegar a meta mis compañeros me esperan, hace 10 minutos que han llegado pero ahí están tirándome agua, ayudando. Nadie dice nada pero intuyo que algo ha pasado. Pregunto:
como has quedado, Jan?
He ganado, dice por lo bajini. Es imposible no estar feliz, mi cabeza es una olla a presión pero le abrazo y disfruto de haber estado el día que Jan Torrella dejó de ser el futuro. Jan ahora es Campeón de Europa. A mí me quedan dos deberes. Darle la vuelta a dos carreras seguidas sin rendir y planificar las semanas hasta Sierre Zinal. Son 9 y, a pesar de todo, tengo muchas ganas.
El fitxatge més esperat de la temporada es fa públic finalment. Andreu Blanes deixa Hoka (abans Atl. Serrano) per vestir amb Salomon. “Feliç d’unir el camí amb Salomon Pro Running Team las properes temporades“, el d’Onil seguirà combinant terrenys negres amb marrons, i destaca el seu paper per apropar la marca francesa a les competicions d’asfalt.
La “Major” nordamericana del circuit UTMB ha tingut com a primers classificats al corredor d’Onil i al de Redovà.
Andreu Blanes: “Nunca hubiera imaginado una primera temporada de trail como la que me ha regalado 2025, pero cerrarla ganando un Major de UTMB, en California, con mi familia avituallandome supera cualquiera de mis sueños.”
Tercero del mundo! Pero yo no vendo resultados, lo mío son las emociones. A los que lleváis tiempo aquí: espero haberos emocionado. A los que acabáis de llegar: quizás vengáis por el resultado pero si os quedáis que sea por las emociones. Gracias!
Andreu Blanes ha descrit a xarxes socials les sensacions de la seua cursa a Zegama. Tres capítols imprescindibles per recordar la millor Zegama-Aizkorri d’un valencià. Llegiu-lo: Zegama, crónica de un plan que saltó por los aires.
El primer podi per un valencià l’ha assolit el colivenc Andreu Blanes (Hoka) hui diumenge a la vint-i-quatrena marató de muntanya Zegama-Aizkorri. El d’Onil ja s’ha posat en cap de cursa des del principi i només ha cedit en la llarga pujada al cim de l’Aizkorri. A meta ha guanyat el favorit, el marroquí Elhousine Elazzaoui (Nnormal), en una baixada rapidíssima, seguit d’Andreu que ha entrat en 3h50’53”.
Rosa María Lara (Compressport) ha fet quarta amb 4h32’00”, venint des de darrere. Una actuació espectacular, no només millorant la huitena posició de l’any anterior sino també retallant la marca en quasi deu minuts.
Antonio Martínez (Asics) ha arribat seté, millorant la tretzena posició de fa tres anys i molt a prop (3h56’42”) de aquella millor marca.
Maria Fuentes i Andreu Blanes guanyen els títols nacionals de la RFEA a Eivissa, i els seus equips assoleixen el primer i segon lloc per federacions autonòmiques. El color taronja ha dominat a l’illa.
El colivenc multidisciplinar va batre aquest diumenge el récord autonòmic de marató deixant-lo establert en 2h09’18”. L’atleta de Hoka (fins el que resta d’any) supera l’anterior marca de Miguel Barzola (Sevilla’19) per més de cinc minuts (!), i al primer intent. Al web yosoynoticia, Andreu Blanes declara que el seu objectiu era baixar de 2h10′ en un principi, encara que es veia fort per arribar dos minuts abans. També els seus següents objectius, el campionat d’Espanya de Cross a principi de temporada i el Mundial de Trailrunning de Canfranc a finals.
Àlex Garcia i Andreu Blanes, foto: Miguélez per a RFEA
La més clàssica de les modalitats de mountainrunning, la Carrera de Muntanya (Mountain Classic), ha estat dominat pels atletes ugandesos en categoria masculina. Al menys la primera part, en la segona volta al circuit ja han explotat i només queda la victòria individual de Leonard Chemutai davant el kenyà Ombogo K Philemon. Eixa explosió ha servit perquè els espanyols guanyen el bronze per equips, destacant els valencians Àlex Garcia (6é) i Andreu Blanes (10é) que juntament amb el jove basc Ibai Larrea (27é) s’han classificat darrere Kenya i Itàlia. Onditz Iturbe (22a) la millor en categoria femenina, on la valenciana Laura Domene (58a), darrere de l’altra basca Malen Osa (29a), classificat les xiques en 12a posició. L’americana Grayson Murphy ha guanyat l’Or en un espectacular duel amb la sueca Tove Aleksandersson.
La versió Sub20 d’esta modalitat salva la participació RFEA d’estos Mundials amb els dos bronzes per equips i la plata individual per a Inés Herault.
La RFEA ha cel·lebrat a la localitat de Lloret de Mar el seu Campionat d’Espanya de “Carreras de Montaña – Trail Running” sobre un circuit de 16 kms. Quatre dels sis esportistes que han ocupat el podi absolut són valencians. Or per a Àlex Garcia (Redovà) i Júlia Font (Alfondeguilla), plates per Andreu Blanes (Onil) i Laura Domene (Villena), que també ha sigut campiona sub-23.
El colivenc Andreu Blanes, que ens va deixar bocabadats aquest estiu a la prestigiosa Sierre-Zinal (segon lloc, i posteriorment guanyador per desqualificació), ha aconseguit aquest cap de setmana la tercera posició al Campionat d’Espanya de Cross RFEA que es va disputar sobre el fangós circuit d’Ortuella. És la primera medalla per Andreu en aquesta competició, qui també ha pujat al podi amb l’equip de la federació valenciana a rebre l’or. Feia 30 anys que no es disputava el Campionat d’Espanya al País Basc.
trescaire
correrxmuntanya 