Víctor Bernad ha marcat la millor marca (i possició) valenciana de tots els temps a l’Ultra Trail del Mont Blanc. El borriolenc ens explica una miqueta l’experiència en només tres preguntes tres:
Després de l’experiència de l’any passat, com has plantetjat la cursa? Què ha tirat més, la estratègia o les sensacions en carrera?
Evidentment haver fet la cursa l’any anterior ha sigut un punt molt favorable a l’hora de poder aconsseguir el resultat final. Tant per saber com és el recorregut, com plantejar-lo i quines són les sensacions musculars per al particular recorregut del UTMB. A banda, portar una continuitat fent 2-3 ultres en relatiu poc de temps, parlem d’un any aproximadament, és un factor que com a entrenament ha servit de molt.
És una barreja de les dos coses, però està clar que en una cursa tan llarga, l’estratègia és molt més important que les sensacions, que se supossa que si la preparació ha sigut l’adequada, han de ser bones. Estrategicament s’ha de ser molt pacient, deixar la gent t’avance a l’inici de la cursa perquè un ritme baix al principi te fa sentir que vas molt sobrat i molta gent s’equivoca amb això. És molt mes important mantindre una continuitat en el ritme durant tota la cursa que anar a sensacions, les quals…et poden enganyar. Continuitat en el ritme i la reducció al mínim del temps de les aturades ha sigut un factor primordial en la meva cursa.
Quin paper penses que tenen els acompanyants que vos seguixen en carrera (tant per internet com als avituallaments)? En el teu cas, conta un poquet com s’ha desenvolupat el seguiment, i valora la importància.
El seguiment que fa la gent, amics, familiars i coneguts durant la meva cursa, té dos clares parts; els que estan durant la cursa amb mi i m’ajuden, i els que segueixen via internet o xarxes socials.
No ets conscient de l’impacte via xarxa social de tota la gent que et segueix, almenys durant la prova, és una cosa que te dones compte després i veus el gran impacte causat, el qual, és molt motivador la veritat i t’alegres de que la gent et segueixi tant.
Per altra part està l’ajuda i seguiment de familiars i amics durant la prova, és una part molt important del rendiment, molt. Per què? Este tipus de proves d’ultrafons tenen un percentatge molt alt de psicologia, jo crec que pot superar el 50% front al factor físic. Així que saber que persones conegudes t’esperen, ajuden i motiven en cada punt…ajuda i molt. Són els que saben com estàs sols veient la teua cara i forma de córrer, i que saben què i com dir-te en cada moment. I be, logísticament, l’ajuda es inestimable, roba, aliments, hidratació, alguna crema per al dolor, unes paraules ben dites…en aquest cas jo contava amb l’ajuda de Alberto Recatalà, que ja m’ha fet d’home d’equip en MiM, MABO, Andorra i UTMB…me coneix com ningú.
El resultat esportiu deu haver sigut molt satisfactori. Compte q has aconseguit la millor marca valenciana de tots els temps, i millor possició. Quina valoració fas del resultat, més enllà de lo que ha sigut l’experiència? Penses que pot millorar-se fàcilment (per tu o altres esportistes), o que no serà fàcil?
Sóc conscient del resultat aconsseguit i estic molt content i satisfet. No se si eixe és el meu límit, però veient certs plantejaments de la cursa i la preparació, no dubtaré en provar a rebaixar-lo, no se si any següent o en pròxims.
Si algun corredor valencià pot rebaixar-lo? Està clar que si. Tant Paco Saez com Remi Queral estan perfectament capacitats per a fer-ho, els dos són corredors experimentats i que ja ho han demostrat amb els seus resultats. Nombre aquests perquè són els que més conec i els dos que tenen les dos següents millors marques valencianes, però està clar que la meua marca no es una “supermarca” imbatible, es pot millorar.
trescaire
correrxmuntanya 
Deixa un comentari