correrxmuntanya

El Maratón Alpino Madrileño repetia Campionat d’Espanya, després d’inaugurar esta competició en 2002. El favorit, Fernando García Herreros (MAD) havia de defendre el  títol conquerit en dos edicions anteriors. Jugant en casa, només Ignacio Cáceres  (CYL), el guanyador de l’any anterior, pensava poder amb Tarzán. El fort ritme del lleonés li va servir a Fernando per  passar tots els controls en temps de rècord, fins que l’ascensió a Cabezas de Hierro el va deixar a soles. Va batre el rècord (en posesió d’Agustí Roc) amplament,  deixant-lo en 4h12:10. Pere Aurell (CAT) va arribar en segona posició i Raúl García  Castán (MAD) en tercera.

En categoria femenina la corredora local Salud Díaz (no federada) va donar la sorpresa encapçalant la cursa en bona part del recorregut, tenint fins a sis minuts d’avantatge sobre les perseguidores Yolanda Santiuste (MAD) i Ana Estévez (MAD), que van córrer juntes bon tros. En la part final Ana va estirar el grup, va atrapar Díaz i arribà a meta baixant en dos minuts el rècord que la campioníssima Corinne Favre va establir l’edició passada.

Per primera vegada es va disputar el títol per seleccions autonòmiques, puntuant les tres primeres posicions masculines i només la primera femenina. La Selecció Valenciana va aconseguir el subcampionat, només per darrere de la madrilenya, que va tindre una actuació brillantíssima. Castella i Lleó va completar el podi. Les primeres seleccions que van disputar el Campionat d’Espanya van ser, a més de les anomenades, les catalana, basca, asturiana i murciana.

El magnífic resultat dels nostres va ser posible gràcies al nivell molt regular dels components. Emili Sellés va fer seté, entrant com un boig a meta, com allavors tenia costum el Xitxarra. Seguit de Juan Antonio Ruíz, que donava altra agradable sorpresa. Míryam Talens seria la millor valenciana, arribant pocs metres davant de Lola Peñarrocha, que ja no puntuaria. Tampoc Cristina Castillo en desena posició. Finalment, Vicente Peydró en setzena posició completava l’equip.

Felipe Gigante (VAL) aconseguia el subcampionat, altra vegada. Simón García, que va ser segon en el MAM l’edició passada, va estar amb el grup de davant. Però no va acabar al prova.