2004

L’any 2004 va ser un any irrepetible. A la final de Berga vam carregar trofeus com cap altre any, i ara sí, la Copa d’Espanya estava reservada ja a vertaders especialistes del trailrunning.

Les dos primeres proves es van disputar a les nostres terres, ja que l’any anterior ens quedàrem sense cap seu. La primera prova, altra vegada, a la Marina Alta, la segona fou la Marxa al Bartolo, sembla que la “ventafocs”, i la final al temut Marató de Muntanya de Berga, en aquells moments la més dura mai disputada.

A Gata es va viure un duel bellíssim entre tres clàssics de les curses per muntanya a Espanya, Fernando García (MAD), Miguel Ángel Sánchez (VAL) i Quico Soler (CAT), encapçalaren la Marató de Muntanya de la Marina Alta, sense rivals a prop. La lluita final va deixar en eixe ordre el podi. Per primera vegada el “pare” de l’skyrunning a esta banda dels pirineus era derrotat, no sense donar batalla, doncs va estar atacant en cada baixada.

Tarzán semblava imbatible, però al Bartolo Miguel Ángel va tindre l’oportunitat. La cursa va estar disputada amb diversos aspirants, però eren coets que explotaven abans o després. No obstant això, el primer corredor en entrar en meta va ser el català Jose Manuel Granadero, però allavors encara no estava federat, i sabedora la parella favorita sembla que li deixaren fer. El llarg esprint entre el madrileny i l’alacantí al passeig de la platja de Benicàssim va posar els pèls de punta al tots els presents.

La final va tindre lloc a les muntanyes dels voltants de Berga. A una marató a recordar, corredora però amb un desnivell acumulat que picava, 3.000m+. Les quinieles no donaven, ni de bon tros, al de Petrer com a guanyador. Considerant que la victòria a Benicàssim va ser una anècdota, si de cas, facilitada pel circuit fàcil (i curt) del Bartolo. Es barallava sobretot quin català podia véncer a Tarzán, ara que el tenien “a tiro”.

Miguel Ángel va trencar la cursa al kilòmetre 10, arribant per davant de Fernando a 16′. Setze minuts, setze. La revista Desnivel, allavors l’únic mitjà que seguia estes competicions, va publicar la nota de premsa amb el títol “Miguel A. Sánchez dió la sorpresa“. Acompanyada d’una foto d’un corredor de la Selecció Valenciana, que no era ell. Eixe va ser l’anècdota, que no va trencar l’eufòria de l’expedició valenciana, ampla, que allí va estar present.

La premsa es va fer ressó de les paraules del batut García Herreros, “esta carrera es más dura incluso que la de Zegama-Aizkorri“, allavors considerada la més dura  d’Espanya. No es van trobar declaracions de Miguel Ángel Sánchez Cebrián, ara doble campió de la Copa d’Espanya.

El podi final el va completar Ricard Confalonieri (CAT). Temps després, ambdós acompanyants del campió en el podi van perdre la vida, en diferents circumstàncies. Però això és altra (trista) història.

En categoria femenina el duel tornava a ser Catalunya-Madrid. Esta vegada amb Roser Español (CAT) i Yolanda Santiuste (MAD), que va repetir subcampionat.

A esta parella, Míryam Talens (VAL) va ser la corredora que disputaria el tercer graó. En la Marató de la Marina Alta ho va intentar, bregar amb les millors, però es va quedar tercera. La resta de temporada va estar defenent la posició, cada vegada amb més dificultats. L’arribada a Berga, aconseguint finalitzar en tercera posició de la Copa, va estar plena d’emocions que segur recorda.

No només en la categoria “Sénior” vam conseguir trofeus. La Veterana va estar ocupada pels nostres, clar, ja anàvem complint anys! Els eldencs Felipe Gigante (sí, aquell que va fer tercer a la primera cursa FEDME de 2001) i Paquito Bernabeu van fer campió i subcampió. I en dones també. Asun Gil li tornava a guanyar la partida a Charo Rodríguez (MAD) i es proclamava campiona. Tercera Mª Àngels Coloma.

A més, cal recordar el magnífic quart lloc de Vicente Peydró, el seu millor resultat en esta competició que disputava des de 2001. I també els sisens de Jose Manuel “Coleta” Navarro i Cristina Castillo. Rafa Expósito entrava en el Top10.

categoria Sénior
1. Miguel Ángel SANCHEZ CEBRIAN (VAL) 1. Roser ESPAÑOL BADA (CAT)
2. Fernando GARCIA HERREROS (MAD) 2. Yolanda SANTIUSTE BLAZQUEZ (MAD)
3. Ricard CONFALONIERI CHINCHON (CAT) 3. Míryam TALENS BELEN (VAL)
4. Vicente PEYDRO BERNABEU; 6. Jose Manuel
NAVARRO MONZO
; 9. Rafael EXPOSITO NAVARRO; 11. Juan Antonio
RUIZ GARCIA
; 12. Juan Raúl GOMARIZ MARCO; 13. David
MOMPARLER MARTINEZ
; 15. Miguel Ángel DUPLAS MATEO
6. Cristina CASTILLO HERRAIZ; 9. Juani SOLA
BAUTISTA
; 11. Carmen SOS RUBIO; 12. Xari ADRIAN CARO;
14. Mercedes GARCIA HIGON; 15. Claudia AMOROS
categoria Veterana
1. Felipe GIGANTE GARRIDO (VAL) 1. Asunción GIL CIRUELOS (VAL)
2. Francisco BERNABEU ABELLAN 3. Mª Àngels COLOMA I SANCHIS

Calendari 2004:
18 abril VI Marató de Muntanya Marina Alta
18 juliol VI Marxa al Bartolo
5 setembreI Marató de Muntanya de Berga

             

fotos:
principal: Quico Soler, Miguel A. Sánchez i Fernando García en la meta de Gata.
1. primers kms a la Marató de la Marina Alta
2. pujada a Aixa
3. Míryam Talens en Gata
4. el trio capdavanter de la primera prova
5. Vicent Peydró en una pujada
6. Míryam Talens
7. l’autor del text amb M.A. i Fernando
8. una formació de la Selecció Valenciana 2004, Benicàssim
9. Granadero acompanyat dels millors corredors de la temporada
10. Juanan Ruíz pujant al Bartolo
11. podi final femení
12. el nou campió de la Copa d’Espanya
13. les eternes lluitadores de la categoria veterana
14. de Berga a casa carregats de trofeus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: