2005

Escomençar la temporada 2005 corrent la Marató de Berga, altra vegada, no va agradar molt als corredors. Però va resultar una bona cita. La nit anterior ja corria com la pòlvora la victòria (amb rècord) de Miguel Ángel Sánchez en la Marató i mitja Castelló-Penyagolosa, conseguida eixe mateix dissabte. Per esta raó el vigent campió de la competició no podria revalidar títol.

Fernando García (MAD) guanyava amb autoritat, esta vegada sí, en esta marató de les dures on els temps es van baixar moltíssim. Jessed Hernández (CAT) va intentar seguir al madrileny, sense èxit finalment.

En categoria femenina va aparéixer una nova aspirant al títol. Mònica Ardid (CAT) va guanyar a Berga després què Yoli Santiuste (MAD) agafara la davantera. La catalana debutava en la distància. Míryam Talens (VAL) aconseguia la quarta plaça.

Debut de Miguel Ángel Sánchez

La següent cita va disputarse a Pradoluengo (Burgos), al Cross Subida al San Millán. Una cursa molt ràpida (anys després es va canviar el recorregut) que tingué en el corredor Fikadu Bekele (ETI) com a protagonista. L’africà, que ja havia corregut alguna cursa pels Alps, va escapar-se des del principi. Com va passar en altres ocasions, Fernando i Miguel Ángel (que debutava en la Copa) van deixar fer. Bekele va perdre molt avantatge en la baixada, però finalment va guanyar. En el video de la cursa recordem vore una infracció que li podia haver valgut la desqüalificació, però no es va tindre en compte al no estar federat i no puntuar conseqüentment. Les posicions les van completar el madrileny, el valencià i un tal Zuhaitz Ezpeleta (EUS), al l’sprint. Anys després el basc guanyaria esta competició.

Míryam Talens (VAL) tornava a ser quarta, on Mònica Ardid (CAT) aconseguia la segona victòria.

Andorra, la cursa més dura

El següent abaixador es situava al Pirineu, a Andorra. La cursa tenia només 26 kms, però un desnivell descomunal, que va sorprende molts corredors, del nivell de Quico Soler (CAT) per exemple, que no podrien acabar la cursa (també per la forta calor).

La cursa va estar animada per Jessed Hernández (CAT), que ara era la seua, acompanyat d’un corredor mig desconegut, amb el cap rapat, menor d’edat, i que per tant, no puntuava. Era Kílian Jornet (CAT). Jessed va caure i malgrat l’acompanyament de Kílian els jutges van impedir que continuara, considerant greus les seues ferides. Raúl García Castán (MAD) feia cim juntament amb el jove català. Castán guanyaria la prova, en l’única ocasió que ha vençut al anys després millor corredor del món. Tarzán faria tercer, encara imbatut en esta temporada.

El duel en xiques va estar de part de Stephanie Jiménez (AND), que corria en casa. Una fantàstica corredora de nivell internacional que tingué en una sorprenent Marta Vidal (ARA) la seua major rival. Marta avançava l’andorrana al cim del Comapedrosa, però va perdre la posició en la baixada. Un despist d’Stefi mancant tres kilòmetres facilitaria el balanç per a Marta, que aconseguia el seu millor resultat de sempre.

Segons Reglament, esta competició puntuava menys que la de Burgos, cosa que va donar molt a dir, i es recorden nombroses queixes (per la seua duresa incomparable). A l’any següent entraria en vigor el sistema de coeficients (on el desnivell també comptaria per distribuir els punts).

La final es traslladava altra vegada als Pirineus. La Cursa Alpina de La Molina sobre un recorregut curt i ràpid que tingué en Jose Manuel Granadero (CAT) de guanyador, en solitari després d’aguantar els tirons de Kílian Jornet.

Anna Serra (CAT) va intentar dominar la prova, però una magnífica Marta Vidal (ARA) tornaria a véncer. Dissortadament, al haver guanyat dos proves de baixa puntuació es va quedar en un fluix tercer lloc de la Copa superada per Ana Estévez (MAD) i la campiona Mònica Ardid (CAT).

Resultats de la Selecció

Míryam Talens (VAL) es quedaria en quarta posició i Cristina Castillo (VAL) en sisena. Juanan García (VAL) va aconseguir un fantàstic seté lloc. Mentre que Vicente Peydró (VAL) es quedava en onzena posició, per primera vegada fora del Top10, corrent absolutament totes les proves disputades des de 2001.

Després de la irrepetible temporada anterior, era difícil millorar. Al menys, tres corredors van classificar-se entre els deu primers. Que any rere any semblava més difícil.

               

1. Fernando GARCIA HERREROS (MAD)
2. Raúl GARCIA CASTAN (MAD)
3. Jordi MARTIN PASCUAL (CAT)

7. Juan Antonio RUIZ GARCIA; 11. Vicente PEYDRO BERNABEU; 13. Juan Carlos SANCHEZ CEBRIAN; 15. Antonio CAYUELAS MARCOS

1. Mònica ARDID UBED (CAT)
2. Ana Isabel ESTEVEZ GARCIA (MAD)
3. Marta VIDAL LOPEZ (ARA)
5. Míryam TALENS BELEN; 6. Cristina CASTILLO HERRAIZ
Veterans
1. Jose Antonio SALGADO MANGAS (NAV)
Veteranes
1. Charo RODRIGUEZ RAMON (MAD)

Classificació en www.fedme.es

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: