20 Setembre 2004

Entrevista a Miguel Ángel Sánchez Cebrián


ESPECIAL FINAL DE TEMPORADA 2004
Entrevista a Miguel Ángel Sánchez, millor corredor x muntanya valencià de l’any

Bonic, moré, alt i amb dues Copes d’Espanya. Qui no pot envejar aquest skyrunner, senyera de tota l’afició valenciana. Miguel Angel cura la seua image, impoluta inclús en acabar una marató per muntanya. Tot en ell és atractiu, fins i tot aquest accent llevantí tan característic de gent del Vinalopó. Una terra, aquesta, mare de les curses x muntanya a casa nostra, que ha tret corredors com Felipe i Paco, com Lina o Simón, o com el mateix germà Sánchez Cebrián, Juan Carlos.

Miguel Ángel ja no és només la Perla del Vinalopó, ni Senyera del Trail Valencià… haurem d’anar acostumant-nos a compartir la nostra admiració amb la resta de corredors de l’Estat, que també han sigut testimonis de la progressió del de Petrer. Quinze dies abans de guanyar per segona volta la Copa d’Espanya, Miguel Ángel demostrà als Alps, a la Kima, que la internacionalitat no li pesa, i que ben bé podria estar lluitant amb italians i catalans a la Copa del Món l’any vinent, per exemple.

Què tal la participació a la Kima amb la FEDME? Com és la cursa?? Estigué bé. La Kima té un recorregut amb moltes zones perilloses. Hi ha molts trams de ferrates, vies molt llargues i sense assegurar-te. Si en un moment m’esbare em mate. És molt dura i massa llarga. També és molt tècnica, quasi no pots córrer, i estàs molt de temps (vaig arribar en 7 hores) concentrat, amb molta atenció en tot el recorregut. No obstant és una molt bona experiència. Després de córrer per ací, a Pirineus, els Alps són altra cosa, paraules majors. I la Kima… ni te conte!!

Sembla que la FEDME es pren la Kima com una recompensa, com un premi pels millors trailrunners de la temporada. És així? La FEDME no presiona els corredors, és com tu dius, però una vegada allí ja et diuen que volen fer una bona actuació i que ho fem el millor possible. Estic molt satisfet perquè les declaracions que han fet al butlletí de la Federació són bones, que hem deixat el pavelló ben alt i tot això.

Seguint amb la FEDME; No creus que deuria portar un equip a la Copa del Món, com ho fan federacions més xicotetes com la basca o la catalana (que és campiona!)?? El Jordi Marimón diu que no hi ha suficient presupost. És tot qüestió de pasta.

Finalment, a la Kima vas ser el primer no italià, onzé en meta. Com va ser la cursa? Quant a la competició, sort que també hi venien Marta i Yoli, que ja coneixien la prova de l’any passat, i em van contar una miqueta. A l’eixida em vaig despistar i vaig eixir l’últim!! I preguntant els italians que com anava, on estaven els primers, no entenia res del què em deien. Vaig posar-me molt nerviós perquè no sabia en quina posició anava, perquè tinc costum d’eixir el primer, en cap de cursa, i aquesta vegada vaig despistar-me. A les dues hores em trobava bé i vaig tirar fort cap avant.

Amb què et quedes d’aquesta internacionalitat amb l’equip espanyol? El que he après és conéixer la cursa, per exemple. Per a Valmasino la Kima és tota una festa, està tot el poble de gom a gom. La gent sap el teu nom perquè tenen llistats de participants i t’anima pel teu nom.

També he aprés que tècnicament haig de progressar més, haig d’aprendre encara. Em passava que els italians se m’escapaven a les baixades, com baixen els italians. Jo creia que baixava bé, però això sí és baixar. Afortunadament els agafava després pujant, però cal aprendre dels italians com baixen.

Parla’ns de la Copa d’Espanya. (A Miguel Ángel li restaven 24 hores per emportar-se la del 2004). Vaig guanyar la Copa d’Espanya l’any 2001, a l’any següent vaig acabar segon. Anava líder les dues primeres competicions, però a la Marató de Galarleiz hi vaig arribar malalt. Aní a intentar acabar la prova, però finalment em vaig retirar, perdent la Copa, clar. Per això veig un problema que la Copa d’Espanya siguen només tres proves, no com a la Copa del Món per exemple, que en són moltes més. Així si a una no hi pots anar, per malaltia o el que siga, doncs ja recuperes punts en la següent. Al 2003 no vaig competir per motius laborals.

Tornant ara a casa nostra, les competicions de la FEMECV no són comparables a les alpines, ni a les pirinenques, però tu com les valores? La Comunitat Valenciana és pionera en competicions per muntanya. A nivell organitzatiu no tenen res a envetjar a qualsevol altra. Enguany la Copa CV ha tingut un nivell molt alt. Si de cas només a Busot hi va haver una errada molt greu que va afectar el corredor que hi anava líder des d’aleshores, ja ho sabem tots. Però va ser un fet aïllat. Ací el que notem només afecta qüestions econòmiques. A Catalunya per exemple tenen més facilitats. Al Campionat d’Espanya, que vam córrer a Queralbs, l’organització no tingué inconvenient en llogar un helicòpter que els costà més de 3.000 €

Hi ha un nivell alt competitiu? Si hi ha competitivitat. A més a més de les competicions de la Federació el circuit de CxM de Castelló és molt ample. Cada vegada corre més gent. El millor exemple és que enguany, a la Copa, no ha pujat cap corredor que ho va fer l’any passat. La Selecció Valenciana també és bon exemple. Vicent Peydró, Juan Antonio Ruiz… A Gata, recordeu, la Selecció va guanyar per equips a tota una selecció catalana, madrilenya i basca. No obstant crec que la catalana està una miqueta per damunt nostre, però és que ens porta molts anys d’avantatge en aquest esport.

Els catalans tenen una selecció A, que competeix la Copa del Món; i una B, amb la que correm nosaltres. Potser estiguen un graó per dalt. Els catalans tenen un terreny ideal per entrenar, nosaltres no tenim els desnivells ni la altitud que ells gaudeixen. Mentre ells poden tirar-se hores pujant una muntanya, nosaltres només fem que pujar i baixar vint muntanyes, i a nivell del mar com qui diu. Això és un hàndicap, no hi dubte. Al contrari que alguns diuen, jo no note tant l’altitud. Ja et dic, però el que no puc fer és entrenar una pujada perllongada de mil metres o més de desnivell, per exemple.

Ja que parles d’entrenaments; Cónta’ns quin és plan del millor skyrunner valencià. Bo, una setmana normal i corrent escomençaria pel dilluns, rodar una hora suau per mitja muntanya. Dimarts faig fartlek. Dimecres rodatge d’hora i mitja per mitja muntanya. Dijous faig una miqueta de gimnàs, manteniment, ja saps, una miqueta de tot. Divendres qualitat, per exemple dues pujades de 20′ a una muntanyeta que tinc. Dissabte… segons el treball. Puc fer la sessió llarga, de 3 a 3 hores i mitja de rodatge suau, sempre per muntanya, però sense passar mai de 140pxm; l’objectiu de l’entrenament és acumular temps de rodatge. Al següent dia descans.

Com entrenes? Tens una bona “grupetta”?? Sempre entrene a soles, a mig matí. En estiu per la vesprada. Encara que les sessions llargues procure quedar amb algú.

El secret del teu entrenament? Per saber si estic bé o encara em queda, faig una sessió de fartlek particular. Tinc un circuit medit i alterne 3′ forts, a (170pxm màxim); amb altres 3′ suaus (sense passar mai de 140pxm), tot durant una hora exacta. Segons a quin punt hi haja arribat conec si estic fort o què.

Ja vas contar una vegada que vens de l’atletisme i que inclús hui en dia alternes competicions amb aquest esport. Quina experiència tens? Enguany vaig acompanyar el CA Elda al Campionat d’Espanya de Cross, a Cáceres. Ho he fet altres anys. També he participat al Campionat d’Espanya de Mitja Marató, a Ourense. Jo de xicotet ja feia atletisme. Amb vint anys vaig fer 1:54 en 800m. Però ara el que m’interesa no és ni pista, ni ruta, només muntanya.

Ja deixe l’atletisme, però una última pregunta: Qui té més advantatge en una CxM, un corredor de ruta que es passa a fer trail; O un alpinista qualsevol, de bon nivell, que escomença a córrer?? Depen molt de com siga la cursa. Per exemple, a la Marxa del Bartolo d’enguany va guanyar un xic ex-profesional de l’atletisme, fea deu mil; Qualsevol corredor de pista s’adaptaria bé. En canvi, a la Cursa del Bastiments ho faria millor qualsevol muntanyer. Per ser bo has de tindre un 50 % de cadascú. Un altre exemple, molts coneixeu Paquito Ribera, que és plusmarquista autonòmic en marató i mitja marató. Doncs ell va tindre l’experiència de córrer l’Aneto X-treme Marathon; va eixir primer i va traure molt d’advantatge a la pujada; Però a la baixada, tècnica, la va perdre tota.

Al meu club en som un muntó de muntanyers, molts inclús entrenen corrent i alguns competeixen en ruta. Però només som una dotzena qui fem trail. Diuen que és molt dur, que és una barbaritat això de córrer per muntanya, que no s’hi pot fer. Quin consell els donaries tu? Al vostres companys muntanyers els diria que l’ambient trail no és tan competitiu com la ruta, ni de bon tros. T’ho pots prendre com si fora una patetjada com qualsevol altra que feu i de tant en tant, a les baixades per exemple, corres una miqueta. Baixes corrent, puges caminant. Amb el temps fareu la cursa sencera corrent.

19 Setembre 2004

4a Cursa de Muntanya de Paüls

Xavier Bellón i Mònica Ardid guanyen a Paüls. Més informació a la web oficial, amb classificació i fotos. També la crònica de la FEEC.

19 Setembre 2004

5a Cursa de Muntanya Taga 2040

Joan Colomer amb 2h04 i Teresa Forn fent-ho en 2h33, campions autonòmics a la Taga2040 d’enguany. Més informació a la web oficial. Crònica de la FEEC.

12 Setembre 2004

7é Maratón Pico Espadán

Luis Marcos, amb 3h45, i Mina Gª Cuevas (foto) amb 4h49 fan primers a Sogorb, a altra bellíssima edició de la Marató de l’Espadà. Cañorroto aporta la millor informació amb fotos i cròniques de corredors. La classificació també la té AlpinRunning. A la web oficial hi és la classificiació per categories.

5 Setembre 2004

1a Marató de Muntanya de Berga

Miguel A. Sánchez VAL torna a guanyar la Copa d’Espanya tres anys després. La perla del Vinalopó i Roser Espanyol CAT guanyen els favorits madrilenys.

Domini absolut de la FEMECV; la Selecció Valenciana obté tres dels quatre primers llocs i sis pòdiums en total: Felipe Gigante (1r vet), Paco Bernabeu (2n vet), Asun Gil (1a vet), Ma Àngels Coloma (3a vet) i Míryam Taléns (3a absoluta), junt a Miguel Ángel Sánchez (1r absolut).

Llegiu la crònica amb fotos. I l’actuació dels CxM del Taller. La classificiació la trobareu a la web

22 Agost 2004

Pikes Peak Marathon

Agustí Roc CAT guanya, per fi, a Colorado amb Joan Colomer CAT fent tercer. Triplet català a la general de dones amb Anna Serra CAT de líder.

Visiteu la web oficial i la crònica de la FEEC.

22 Agost 2004

Trofeo Kima

El valencià del CE Petrer Miguel Ángel Sánchez ESP, internacional amb la FEDME, fa onzé !! Mentre Mario Poletti ITA guanya amb 6h21 per davant de tota una armada italiana. Roser Español ESP segona darrere de la grandíssima Corinne Favre FRA que ha fet 8h14.

Visiteu la web oficial i cròniques de CinM.it i de la FEDME, amb declaracions dels seleccionats.

1 Agost 2004

Dolomiti Skyrace

Els italians DapitBrunod i Tavernaro entren de la mà a meta, per davant del Roc CAT. Poletti ITA segueix líder. Anna Serra CAT guanya la Brizio ITA i recupera el maillot. Arriscarà a Malàisia.

Visiteu la web oficial i la crònica de l’SRWS.

25 Juliol 2004

6000D Skyrace

Robert Jebb GBR (4h18) i Corinne Favre FRA (5h17) guanyen a La Plagne. El lideratge cau per Mario Poletti ITA i Emanuella Brizio ITA, gràcies a les absències de la FEEC. Visiteu la web oficial i la crònica de l’SRWS

18 Juliol 2004

6a Marxa al Bartolo

Miguel Ángel Sánchez bat el campió d’Espanya Fernando García i posa emoció a la Copa.

Yoli Santiuste reafirma el seu campionat ajustant punts amb Roser Espanyol, segona.

La cursa ha estat guanyada per Jose M.Granados amb nou rècord del circuit, 1h46:02Sorpresa en meta al vore arribar el corredor barceloní Jose M.Granadero, tot i l’esperat nou rècord del circuit -1h46:02-, l’organització esperava una victòria dels favorits. Aquestos, Fernando García (MAD) i Miguel Ángel Sánchez (VAL) han fet la seua cursa sabent que el corredor del Bikila no comptava per puntuar a la Copa. Així, tots dos han competit junts fins arribar al passeig marítim on la plena forma de Miguel Ángel s’ha imposat a tot un doble campió d’Espanya a l’sprint. Míguel ja coneixia a Jose Granados, “anava davant amb nosaltres a Bastiments, al Campionat d’Espanya, però es va quedar enrrere”. Bonica victòria del màxim representant de la Selecció Valenciana, i a casa nostra. Manolo Amat, seleccionador de la FEMECV, ja ho havia dit, “Míguel vé molt fort”.

El guanyador també recorda Bastiments, “sí, vaig ser una miqueta aventurer, mai no havia competit a tanta alçada. Tampoc no m’imaginava la duresa de la prova, vaig botar-me dos avituallaments i ho vaig pagar, vaig patir molt” La seua experiència trail l’ha escomençada a la nostra Terra, “vaig guanyar ací al Pipa, a La Vall, i em va agradar. Vaig fer tercer a la Cursa de l’Alba i primer a Els Alpens, totes curses del Principat.” El corredor del Bikila té experiència en pista i cross, de fet ha sigut profesional de l’atletisme, “jo vinc del 10mil. Però ara ja pense en altres coses. Acabe de parlar amb gent de la FEEC. La meua il·lusió seria competir amb la catalana a la Copa del Món.” Tot i això no pensa córrer la següent prova de la Copa, a Berga, “faré la mitja, la marató s’em queda llarga. A més a més vull competir al Campionat de Catalunya, enguany a la Taga 2040, que també és alta muntanya, però menys dura que a Bastiments.”

En tercera posició ha arribat Fernando Navarro. Els han seguit altres estreles com el madrileny Raúl García i Juan Antonio Ruiz (subcampió de la Copa CV). Altres valencians en meta han estat Jose Vte.Prades, guanyador a Penyagolosa (13é), Vicent Peydró, campió de la Copa CV (17é), Jesús Amable Gil, segon fa res a Llucena (18é) i Jose M.Navarro, altre seleccionat per la FEMECV (19é).

Tota una alegria vore en l’eixida Eugeni Andrés, guanyador de la prova al 2003 i estrela castellonenca, molt volgut per aquestes terres. Eugeni no ha competit en tota la temporada per motius personals, però ens ha promés posar-se de curt aviat. A la foto el vegem parlant amb Fernando. Tots dos van ser companys de selecció (FEDME) l’any passat.

I una llàstima no comptar tampoc amb Emili Sellés, emprenyat amb l’organització de la cursa. L’alcoià porta tres victòries consecutives (Sant Joan de Moró, Llucena i Ibi) i els aficionats teníem interés en vore la seua actuació en una cursa de les de veritat.

No obstant aquestes absències, Miguel Ángel no té rival al País Valencià (una apreciació personal, és clar) i només els millors de les federacions madrilenya i catalana són capaços de seguir-lo. El seu triomf hui a la ciutat de la Plana demostra la seua condició de corredor tot terreny, després d’haver assolit un bronze a Bastiments, una cursa d’alta muntanya. Tot just el contrari de la Marxa al Bartolo, cursa senyera que tanca l’ample calendari trail castellonenc.

El duel femení el mantenien la rossa Yoli Santiuste (MAD) i la jove Roser Espanyol (CAT). Hi havia interés en saber si la catalana Roser repetiria victòria com a la primera prova, a Gata. Però Yoli ha confirmat el seu estat de forma, i després d’enportar-se el Campionat d’Espanya el mes passat, ha tornat a derrotar la perla de la FEEC. Tanmateix que en hòmens, tot es decidirà a setembre a Berga. Yoli, per supost, a trencat el rècord de la prova i li ha minvat mitja hora, 2h16:10. La classificació dóna 170 punts a Roser i 167 a Yoli.

Per darrere Celia García Gómez, de l’AD Rutas, i Marta Busquets de la FEEC, altra vegada quarta, puntuen per primera vegada. Cinquena ha entrat la nostra Míriam Taléns (VAL), que ha agafat punts per mantindre la tercera posició a la Copa d’Espanya. Després de la seua absència al Campionat per lesió, “m’he trobat amb falta de competició. Després de tres setmanes sense entrenar, només bici i piscina, he notat aquesta manca”, no obstant és un bon resultat tenint en compte les circumstàncies. A Berga arribarà en millor condicions, manté un tercer lloc amb 148 punts.

Els veterans valencians han demostrat altra vegada el seu lideratge. Francisco Bernabeu i Felipe Gigante, la parella de la FEMECV, han tornat a sumar punts en entrar segon i tercer. Per davant d’ells, l’actual campió d’Espanya, el correrdor de Els Xulius, Julio Merino. El de St.Pere de Ribes ha tornat a fer 8é de la general.

Hui el recorregut facilitava molt les qualitats d’atletes i no pas de muntanyers. Així hem sigut testimonis de vore corredors de ruta en primeres posicions. És el cas d’Ani Muñoz, primer veterana a la platja de Benicàssim. Per darrere d’ella, i ja sumant punts per a la Copa, ha entrat 

Asun Gil, de la selecció valenciana, “ja l’he vista, però no he anat per ella; a mi el que m’interesa és la Copa”, no calia agafar la castellonenca del Platges, que ha entrat primera en meta. Per darrere, la líder de la Copa i actual campiona d’Espanya, Charo Rodríguez, “no m’he trobat en cap moment. He escomençat massa fort, crec, i després ho he pagat durant tota la cursa. He patit més que a Bastiments, o qualsevol altra. És una distància curta per a mi, i un circuit massa ràpid, massa pista.” Tercera veterana ha sigut la corredora del CE Eldense Joaquina Moreno.

18 Juliol 2004

Val d’Aran Alpin Running Meeting

A la X-Marathon exhibició de Karine Herry FRA, entrant 7a de la general i destrossant el rècord anterior per 11′. Ha guanyat M.A.Agüero en hòmens. A la 21K victòries de Cristofol Castanyer, també amb rècord, que en tenia ell mateix, i Carme Tort.

Crònica i classificacions a NoLimit. I 80 fotos

18 Juliol 2004

Marathon Alpine Galarleiz

Simón García del CE Petrer fa tercer a la degana de les maratons per muntanya. Ha guanyat Javi Olabarria amb 3h03, per davant de Juanma Agejas. La primera dona Alizia Romero amb 3h38.

Vegeu la web oficial de la prova, amb unes quantes fotos, classificiació, récords…

Etiquetes: