Samuel Palomera Svensson (Peñalba, 1991) ha tornat a ser notícia. Després de la seua victòria a la Subida Internacional al Veleta, un 50K sobre asfalt amb un bon desnivell fins el cim de Sierra Nevada, el corredor de l’Alt Palància ha aconseguit véncer la Madrid-Segovia. 100 kms amb un perfil senzill i un terreny favorable a la carrera. I ho ha fet amb rècord (!). Per conéixer detalls de l’activitat li fem 3 Preguntes 3:
Què és exactament la Madrid-Segovia?
És una prova de semi-autosuficiència d’aproximadament 101 km i 2000 m+, que circula per vies peqüàries del Camino de Santiago. El recorregut barretja camins de terra, pistes i una miqueta d’asfalt.
Hi ha dos tipus de participants, els que la fem corrents i els que la fan caminant. Enguany han afegit a més a més la marxa 100K Peregrinos, que no és competitiva. També hi ha dues distàncies que es fan conjuntament, la 42K (Madrid-Manzanares el Real) i el 65K (Madrid-Cercedilla).
Has aconseguit el récord de la prova (7h56’36”), havies preparat la competició prèviament?
La veritat que l’únic que coneixia de la cursa és la informació de la web 100kmadridsegovia.com. Volia fer una cursa de 100 kms que fóra corredera. A més a més com té una miqueta de desnivell (2000m+) em venia bé per aprofitar l’entrenament que portava del Veleta.
Era coneixedor que el récord el tenia Pablo Villalobos, amb 8h20′, i el meu objectiu era apropar-me el màxim posible a eixa marca. El ritme de Pablo estava per sota els 5’/km, i pensava que era posible sempre que aguantara tota la prova competint.
Sembla que la combinació ritmes alts i llarga distància és on trobes millors resultats. Quina és la pròxima?
Vaig escomençar amb la llarga distància amb ultratrails corredors, com Montanejos (55K/2400+) o Xiva (61K/3000+), on he tingut la sort de guanyar. Amb aquesta combinació ritmes alts / distància llarga em trobe còmode, ja que s’ajusten a la meua forma d’entrenar. Encara que només és la segona cursa que faig d’aquesta distància i sóc novell en distància ultra.
La pròxima serà als 90K Camino de la Cruz, recorrent la Via Verda de Múrcia a Caravaca de la Cruz, amb 1000m+.
Altra participació internacional per Antonio Martínez, i també amb victòria (2:03:00). Ha guanyat la Mamores Stalker 27K Trail Race, una de tantes proves de l’event Salomon Skyline Scotland, que formava part del circuit Spartan Trail. Ha compartit victòria amb la noruega Andrine Benjaminsen (sisena en meta).
Ricardo Cherta (Dynafit) ha guanyat prova originària de l’event actual anomenat Canfranc-Canfranc, ara amb diverses distàncies (de 16K a 100K). Ha vençut amb 5h42’29” i compartint podi amb la basca Oihana Kortazar. Aquesta marató es disputa des de 2007 (allavors reconeguda com la marató més dura d’Espanya), i no fou fins l’any següent que va tindre guanyadora femenina, la valenciana Cristina Castillo.
També ha tingut lloc, sobre la distància de 16K, la prova valedera per a la Copa del Món WMRA, on Antonio Martínez (guanyador en dues ocasions anteriors) i Júlia Font han arribat en quarta posició. Pepelu Ballester ha sigut tercer (després de guanyar dues vegades anteriors també) a la prova llarga de 100K amb 18h28′. Tanmateix que Lurdes Palao, fent 27h58′.
Ningú pot amb Maria. A Confrides, al Trail Nocturn de l’Abdet, la corredora de Lurbel va guanyar la prova “short” (11.8K/560+) amb un avantatge de més de deu minuts sobre la segona classificada i… per davant de tots. Cap corredor va poder amb la Maria FuentesOlcina, que va entrar primera en meta per davant del guanyador masculí, Fran Iborra.
Rosa Lara (Gata de Gorgos) ha aconseguit classificar-se segona espanyola al Campionat del Món d’Skyrunning en la modalitat Sky, darrere de l’andalusa Patricia Pineda que s’ha penjat la Plata. La prova disputada diumenge, Veia International SkyRace (31K/2600+), al Val Bognanco piemontés finalitzava els Ossola Skyrunning Worlds Championships després de les proves Vertical i UltraSky de les jornades anteriors.
El millor resultat anterior d’un valencià és per Laia Cañes (SkyUltra) que va obtindre un seté lloc als Mundials disputats a Escòcia 2018 també amb la selecció espanyola FEDME. La mateixa posició que Sebas Sánchez (a nivell individual) a l’edició anterior a Ribagorça 2016, també en SkyUltra. En l’especialitat Sky només trobem un resultat millor als SkyGames d’Andorra 2006 (competició anterior als Mundials), on Juanan Ruíz va aconseguir la huitena posició mundial, allavors la FEDME no presentava selecció nacional.
L’andalusa aconsegueix la plata després de la lluita amb la romanesa Denisa Dragomir i la italiana Martina Cumerlato, or i bronze respectivament. La represetant valenciana, Rosa Lara, segona espanyola i dotzena mundial. L’equip espanyol es queda amb el subcampionat per seleccions nacionals amb un total de cinc medalles (tres plates i dos bronzes), per darrere de l’amfitriona Itàlia i per davant del Japó.
trescaire
correrxmuntanya 