foto: M.G.

Diumenge 22 de febrer de 2004 escomençava la Copa Valenciana de curses per muntanya de la FEMECV. La competició escomençà a anomenar-se Lliga des de 1999, i canvià de nom en 2002 per Copa de la Comunitat Valenciana. En 2004 es va disputar la primera prova al Refugi Rabosa, organitzada pel Centro Excursionista Eldense. El circuit prenia eixida des del refugi i s’endinsava en la Serra del Sit fins arribar al seu cim a 1.127m.  Van participar 246 corredors federats, amb inscripció gratuïta.

El guanyador va ser Carli Sánchez Cebrián (C.Exc. Petrer) molt junt del saguntí Alfonso J. Sánchez Fontaner (Vents de Muntanya). El podi el va tancar Vicent Peydró (C.Exc. Amics de les Muntanyes), anys després seria Seleccionador autonòmic de la FEMECV.

Entre les xiques Míryam Talens (S.Acclivis Crevillent) guanyava, i ja ho faria de manera autoritària durant temporades. Segona i tercera van ser Toñi Moreno (C.Exc. Eldense) i Teresa Salvador (C.Castellut de Castalla).

IV Copa Comunitat Valenciana 2004  (Elda, Villena i Busot)
MAS: 1. Vicent PEYDRO BERNABEU () 5h16:34; 2. Juan Antonio RUIZ GARCIA () 5h21:19; 3. Juan Carlos SANCHEZ CEBRIAN () 5h21:58
FEM: 1. Míryam TALENS BELEN () 6h26:28; 2. Antonia MORENO FERNANDEZ () 6h44:52; 3. Alicia HERNANDEZ MAESTRE () 6h54:29

Crònica de la competició

Un dia meravellòs per a una cursa bellíssima. L’organització impecable, amb vora 50 membres repartits per tota la Serra del Sit assegurant la integritat física i el suport anímic de tots i totes les participants.

Vint quilòmetres amb mil metres de desnivell positiu acumulat, un terreny molt divers; des de ràpides pistes, senders entre arbusts, una miqueta de cresta fàcil, una rambla enfangada i estreta com poques, cordes i fins un tram de clavilles per trepar, tota una via ferrata. Tot i incloent-hi dues ascensions a la Silla del Sit (1.152 m) i el Castellarets (894 m). Tots hem coincidit en afirmar què ha sigut una competició molt bonica, i tècnica. Xavi encertà en afegir 15′ al seu temps estimat en veure el perfil de la prova.

No obstant això el primer en creuar la meta ha sigut l’atleta local Juan Carlos Sánchez Cebrián (CE Eldense) en 1h39:09, molt a prop de Alfonso Sánchez (Vents de Muntanya) i de Vicente Peydró (Amics de la Muntanya). Tots tres han trencat la cursa des d’un primer moment, com ens ha contat el guanyador en una entrevista especial. Juan Carlos és germà de Miguel Ángel, campió d’España veterà al 2001 i absolut dominador de les competicions valencianes, absent hui per motius laborals. Tot queda a casa.

La categoria femenina ha estat menys disputada. Mírima Talens de l’ACCLIVIS s’ha impossat finalment a la local Antonia Moreno, del CE Eldense, que ha fet una cursa de menys a més però que finalment no a caçat a la jove atleta de Crevillent. Això sí, Antonia ha sigut primera veterana. Primer veterà ha sigut Fco Bernabeu a dos minuts del cap de cursa, altre membre del CE Eldense que competia en casa.

Un total de 260 corredors han creuat la meta. Per finalitzar, membres de l’organització han fet unes paraules, on destaquem les del president de la FEMECV Fco. Durà on ens animava a seguir entrenant i participar en la Copa per preparar bé el Campionat d’Espanya on ha dessitjat “donar canya a les demés federacions autonòmiques“. Seguidament s’ha donat pas al lliurament de trofeus, i per finalitzar l’esdeveniment hem pegat un mosset. Enhorabona al CE Eldense perquè han d’estar satisfets del seu treball.

Entrevista amb Juan Carlos, guanyador de la prova.

Juan Carlos Sánchez Cebrián porta uns cognoms que el delaten. El seu germà Miguel Ángel és campió d’Espanya veterà de curses per muntanya, a més a més de dominar completament el calendari valencià d’esta especialitat. En altra ocasió parlarem amb ell. Juan Carlos ha guanyat la prova del seu club, el CE Eldense, la primera prova de la Copa CV de la FEMECV.

Què t’ha paregut la prova?
JC: Molt bé, ha estat molt bé. Dura amb forts pendents.
I el tram de clavilles?
JC: La ferrata? Molt bé. Està bé que hi hasquen coses d’estes. Divers.
Descriu-nos com s’ha desenvolupat la competició.
JC: Des del principi he anat a saco. Volia trencar la cursa des de l’escomençament. I tan sols m’han acompanyat dos (Alfonso i Vicente), però he anat posant metres per davant. Tan sols el segón a acurtat terreny als darrers quilòmetres… És que baixa molt bé. Tenia molta pressió i volia fer-ho bé.
Ho has fet molt bé, has guanyat !
JC: Sí, és que el meu germà (Miguel Ángel) no podia córrer per coses del treball i Simón està lesionat, aleshores era jo el que portava la responsabilitat del CE Eldense, i  a casa nostra.
Creus que ets favorit per emportar-te la copa?
JC: Què va ! Jo crec que el favorit és el xic este, que baixa molt bé. Hui he guanyat ací, però quan el meu germà o Simón correguen està més difícil. A més a més la seguent prova és a Villena i l’any passat vaig fer sisé. No se’m dóna bé baixar, i la baixada de Villena és perillosa. No tinc rés a fer.
Però ni Miguel Ángel ni Simón tenen res a fer perquè han perdut una prova.
JC: Sí, per això dic que este xic, que ha fet segón hui, és el favorit… Si no es mata a Villena !! Perquè baixa molt fort.
Conta’ns alguna experiència a la resta de l’Estat.
JC: El Mulhacén. És una passada. Cal estar molt fort. Em va agradar molt.
I la ruta?
JC:…Gens. Si a mi el que m’agrada és escalar !!