correrxmuntanya

CLASSIFICACIO: 1. Toño QUILIS () 3:23:09; 2. Victor VALLS () 3:38:53; 3. Pedro FAYOS () 3:45:56 / 1. Silvia ALOS () 4:45:57; 2. Maria LOPEZ () 4:55:51; 3. Verena I. LEVY () 5:02:38 …89

FONT: http://www.skyrunning.com/

La tercera prova de les Skyrunner World Series tindrà lloc el 24 de juliol a la Dolomites SkyRace. Els actuals campions del circuit, Tòfol Castañer i Emanuela Brizio tindran una llarga llista de corredors a la línia d’eixida. Quant als nostres, Luis Hernando i Miguel Caballero són els més destacats. La participació italiana tindrà a Paolo Larger i Mikhail Mamleev com a protagonistes. A més a més del corredor de Malaysia Safrey Sumping. Junt a Mireia Miró i Oihana Kortazar en categoria femenina, Corinne Favre, Stephanie Jimenez i Anna Frost disputaran les primeres places també.

700 inscrits té la cursa de Canazei, que recorreran els 22 kms que assoelix el cim del Piz Boè (3.152m). Els rècords de la competició estan establerts en 2:04:05 per als hòmens i 2:30:17 per a les dones.

Dissabte 23 es disputarà un Trial, el Snowdon International Race.

FONT: http://www.radiohuesca.com/

Llega a Benasque, durante los próximos 30 y 31 de julio, la cuarta edición del Trail Aneto by Trangoworld. Esta carrera de montaña crece cada año, y en esta ocasión la organización ha ampliado el número de plazas, por lo que pasa de tener 1000 corredores a 1100, como explicaba Nil Bohigas, miembro de la organización del Trail Aneto.

El Trail Aneto está compuesto por tres recorridos:”Vuelta al Aneto“, “2 caras del Aneto” y “Maratón del Aneto“. Las tres son pruebas de alta montaña en autosuficiencia, por lo que cada participante lleva su comida y su material obligatorio de seguridad. Todas son de gran dureza, pero la más exigente es la Vuelta al Aneto, prueba con 96 kilómetros de recorrido y 5.950 metros de desnivel positivo acumulado. Los participantes pasan por siete valles del Pirineo Central: Benasque, Ballibierna, Llosas, Llauset, Barrabés, Nere y Artiga de Lin.

Esta competición se caracteriza por la autonomía que deben demostrar los corredores. Ellos mismos deben administrar sus recursos desde un principio, ya que no existen los puntos de avituallamiento a lo largo de los diferentes caminos.

Las tres pruebas tienen salida y meta en la céntrica Avenida de los Tilos de Benasque, una manera de acercar el Trail a los muchos espectadores que atrae y de dar calor humano a los participantes tras el gran esfuerzo. Estos competidores “de alta montaña” proceden de todas las partes de la geografía española, según contaba Nil Bohigas.

La organización del Trail Aneto by Trangoworld adjudica el éxito de esta carrera a tres factores determinantes: el hecho de discurrir en torno al Aneto, pico más alto del Pirineo, ser una carrera pionera en el ámbito de la montaña, y su evolución y adaptación respetuosa con el medio natural en el que se desarrolla.

Més de 200 corredors i 50 voluntaris han contribuït al perfecte desenvolupament de la competició

FONT: http://www.morella.net/ FOTO: Angel Grillo

Morella ha organitzat, per segon any consecutiu, una altra cursa de muntanya dins de la Lliga Nord. Per això, ha sigut necessari un desplegament de més de 50 voluntaris que s’han distribuït per tot el trajecte, perquè pràcticament no es reflectiren incidències. Els 200 participants han pogut disfrutar del paisatge on s’endisa esta ruta, que té més de 23 quilòmetres i de 950 metres de desnivell acumulat.

El vencedor en la categoria senior masculina ha sigut Diego Marín, amb un temps de 1:45:54, mentres que en la femenina s’imposava Silvia Sos, paralitzant el cronòmetre en 2:12:28. Pel que fa a les categories veteranes, en la A masculina, ha vençut Víctor M. Tirado, amb 1:56:53, en la B, ha guanyat Josep Lluís Segarra, entrant en meta en 2:07:30, en la A femenina, Isabel Repiso, amb 2:39:03 i en la B, Mercedes Carbonell, amb un temps de 2:57:22. Pel que fa als corredors locals, els millors han sigut Estefanía Barreda, ocupant el tercer lloc en senior femenina amb un temps de 2:39:02, i Pepe Prats, en masculina, a l’entrar en vint-i-unena posició, completant la prova en 2:06:05.

L’alcalde de Morella, Ximo Puig, ha sigut l’encarregat d’entregar els premis als vencedors de cada categoria. L’edil ha destacat “l’esforç dels voluntaris que s’han encarregat d’organitzar la competició i dels participants, que han fet possible que siga un èxit“. A més, indicava que s’ha tornat a aconseguir la xifra de 200 corredors, amb un increment dels participants locals.

A més, ha agraït l’elecció de Morella dins del circuit de la Lliga Castelló-Nord Premi Fundació Ruralcaja, per segon any consecutiu i, la participació de tots els corredors.

Para todos los que podáis estar interesados. Este año se celebra la primera edición de la Everest Trail Race, entre el 12 y el 23 de noviembre en el Himalaya de Nepal, sobre un recorrido de 160 km. Serán 6 etapas de 21, 28, 33, 28, 32 y 25 km, entre los 2000 y los 4100 m de altitud. Se trata de una carrera a pie y con libertad de ritmo en uno de los entornos naturales más bellos del planeta. La inscripción está abierta en www.everesttrailrace.com

Potser una de les curses més tècniques dels Alps. Encara que, en la cinquena edició renovada, ha estat retallada pel mal temps. Justament al tram tècnic on el corredor petrerenc del Running Team Lafuma tenia millors opcions. L’Orobie SkyRaid és la darrera versió d’una competició d’skyrunning amb diverses versions, segons edicions anuals. Escomençà amb un repte personal del seu organitzador, l’antic campió del món Mario Poletti, sobre el recorregut original del Sentiero delle Orobie (al voltant de 80kms), i ha tingut diversos recorreguts fins arribar a l’actual, més assequible que abans, però encara atractiu per als skyrunners més exigents. Ha vençut el campioníssim Marco De Gasperi.

Classificació masculina:
1. DE GASPERI MARCO, FORESTALE DI STATO – 2.01.49
2. BUTTI STEFANO, OSA VALMADRERA – 2.03.51
3. GOTTI PAOLO, GS ALTITUDE – 2.07.17
4. BONFANTI FABIO, GS ALTITUDE – 2.10.54
5. FAVERIO RICCARDO, GS OROBIE – 2.11.51
6. SONGINI DARIO, TEAM VALTELLINA – 2.12.52
7. SANCHEZ SEBASTIAN, LAFUMA TEAM ESPANA – 2.13.54
8. RINALDI PAOLO, GAV VERTOVA – 2.14.24
9. BARZASI MARCO, IZ SKY RACING – 2.16.03
10. TOMASONI DANIELE, SCAIS 3038 – 2.17.49

Classificació femenina:
1. BUZZONI LISA, GS ALTITUDE – 2.35.01
2. ROSSI RAFFAELLA, TEAM VALTELLINA – 2.40.13
3. MORE’ ROSSANA, FLY UP SPORT – 2.42.17
4. FAVRE CORINNE, LAFUMA TEAM FRANCIA – 2.50.30
5. SONZOGNI CRISTINA, GS ALTITUDE – 2.54.17
6. PORETTI MARTA, FRESIAN TEAM – 3.32.17
7. BONAITI SILVANA, VALETUDO SKYRUNNING – 3.55.54

FONT: http://www.mnric.com/

Si l’Olla de Núria per si sola ja és una cursa de gran duresa, aquest any encara ho ha estat més per les condicions climatològiques, fort vent, núvols, boira, temperatures baixes a mesura que avançava el matí i finalment i tal com deien els pronòstics, a partir de les 12 del migdia pluja.

Però res d’això ha estat impediment per que 645 corredors, representant 15 nacions, prenguessin la sortida per disputar l’Olla 2011. A priori la cursa tenia que ser molt oberta donada la presència de grans corredors com Michel Rabat, Ionut Zinca, Miguel Caballero, Luis Alberto Hernando, etc en homes o Mireia Miró, Emanuela Brizio, Núria Picas, Laura Orgué, etc. en dones. Però a l’hora de la veritat, la realitat ha estat molt diferent, ja que Ionut Zinca i Mireia Miró, conscients d’aquesta competència, han atacat des d’un inici i s’han imposat amb domini des dels primers metres.

Així, quan només es portaven disputats uns centenars de metres, Ionut ja anava uns metres per davant d’un primer grup perseguidor encapçalat per Luis Alberto Hernando i Michel Rabat. La pujada al Puigmal ha estat determinant , on el corredor romanès no ha afluixat ni un moment i anava posant distància sobre els seus perseguidors, que de seguida s’han fraccionat en diversos grupets, un primer format per l’aragonès Luis Alberto Hernando i el madrileny Miguel Caballero. Aquest darrer ha manifestat a la línia de meta: “Ionut ha tirat amb força a la pujada, en cap moment ha deixat de córrer, mentre nosaltres teníem que parar a caminar”. El segon grup perseguidor estava format pels joves corredors catalans Marc Pinsach i Marc Solà, el primer ha manifestat: “pel cim del Puigmal ens portaven uns 30 segons de diferència, però per molt que hem apretat, no hem pogut agafar-los”. Aquestes posicions no s’han mogut ja fins al final. Michel Rabat, líder del circuit, ha arribat en sisena posició: “encara no m’he recuperat de l’esforç de l’Olympus Marathon i les cames no em tiraven més”.

En noies, el domini ha estat absolut de Mireia Miró, que al igual que Ionut Zinca no ha donat treva a les seves rivals: “pujant al Puigmal no em trobava gaire bé, semblava que se me acabava la benzina, però després he anat força bé”. Per darrera d’ella semblava que la segona posició tenia que ser per la també catalana Laura Orgué, guanyadora l’any passat, però a la darrera baixada, una impressionant Ester Hernández l’ha superat: “A mesura que passava la cursa em trobava més bé i a la carena i baixada anava amb molta força”.

Amb els resultats de la cursa, Michel Rabat continua líder de la classificació del circuit i Núria Picas desbanca a Emanuela Brizio en la classificació de dones.

La propera cursa serà el 21 d’agost a França amb la Course des Perics.

El corredor espanyol guanya la Ronda dels Cims amb un clar domini i després de més de 30 hores de cursa per cobrir 170 quilòmetres de muntanya

INFORMA: David Domingo

Va creuar la línia d’arribada satisfet. Havia gu­anyat un dels desa­fiaments més importants de la seva carrera com a corredor d’ultramaratons de muntanya. Havia cobert 170 quilòmetres en poc més de trenta hores de cursa.

Havia guanyat la Ronda dels Cims, la prova més dura de l’Ultra Trail Vallnord. I l’espanyol Miguel Heras va mantenir-se dret una estona. Va tenir temps per abraçar la dona i els companys, contestar les primeres preguntes i fer-se fotografies amb qui li ho demanava.  Fins que es va marejar i va haver d’asseure’s. Normal després d’un esforç titànic, una actuació espectacular, creuant l’arc d’arribada del poble d’Ordino amb prop d’una hora d’avançament respecte de l’horari previst per l’organització i amb més d’una hora i mitja de diferència amb el segon classificat, Óscar Pérez. Tercer va ser David Garcia, i en quart lloc va acabar el primer andorrà, Jordi Rossell.

Heras s’havia tret l’espina de l’any passat, quan va ser segon en una prova que exigia menys esforç que enguany. Per això les primeres paraules van ser per al Principat. “Vull felicitar l’organització, els voluntaris dels refugis, que m’han tractat molt bé. Felicitats, Andorra!”. El corredor de Béjar va qualificar la Ronda dels Cims com “la més dura que he fet a peu. Em quedo amb les sensacions i l’ambient, que ha estat fenomenal” i va explicar que durant la nit havia passat tres o quatre hores de força debilitat. “Tenia l’estómac tancat, no podia menjar, però al refugi m’han donat arròs amb brou i m’he refet.” Una reflexió final del guanyador resumia l’Ultra Trail. “Tens la sensació que no acabes mai i et vas dient que pots, i pots i arribes. I això és el que omple. Tant hi fa si ets el primer o l’últim.”

Una sensació similar a la dels corredors que arribaven ahir i que han d’arribar avui. La de la superació personal, cadascú en la distància escollida en un cap de setmana en què les condicions meteorològiques han ajudat i que  ha convertit novament Ordino en una festa de la muntanya i l’esport. Alfredo Gil, vencedor de la Trail (35 quilòmetres), va ser el primer a creuar l’arribada. Explicava com ho havia passat de malament. “He caigut baixant el Comapedrosa, m’he fet un esquinç al turmell, però he pogut acabar.” I ho va fer liderant la prova. Sebastien Buffard, vencedor de l’Ultra Iniciàtic (103 quilòmetres), deia que “he fet bona part de la cursa en solitari, però les baixades han estat el més dur”. Es mostrava molt content d’haver guanyat i ja pensava en l’any vinent. “Espero ser-hi en una cursa més llarga”, deia. Bruno Bareilles, vencedor de l’Ultra Mític (112 quilòmetres), assegurava que no s’esperava ser el primer d’una prova que “és molt dura però molt bonica. El pitjor són els desnivells”, valorava d’una cursa renyida. Com ho va ser la Ronda dels Cims per relleus, que es va ad­judicar l’equip de la Unió Excur­sionista Urgellenca, amb Juanjo Bar­rio, Xavier Cadena, Esteve Moreno i David Julià, bombers d’Andorra i la Seu.

La cita va aplegar força corredors de casa. El millor andorrà en la Ronda dels Cims individual, Jordi Rossell (35 h 57’46”), deia que “ha estat molt dur. He tingut el dubte d’abandonar al Comapedrosa, però després m’he anat refent”, explicava. Un altre moment de duresa va ser haver de deixar enrere el seu germà Carles, afectat per les llagues als peus. En la Trail, Marc Vila pujava al podi amb un tercer lloc. I la primera dona era Cécile Cambús, dotzena en la Trail. La duresa de l’Ultra Trail es va anar fent palesa en els abandonaments i les evacuaci­ons. Els bombers n’havien fet ahir en tancar l’edició un total de quatre, producte de caigudes i relliscades però sense haver de lamentar lesions de consideració.

Necesitó un tiempo de casi 25 horas para completar la prueba. Zigor Iturrieta y Leire Ezpeleta se impusieron en la Goierriko Bi Handiak

INFORMA: Juanjo Merchán

Imposible is nothing reza el eslogan de una prestigiosa firma de material deportivo y así debe ser, a tenor de lo visto ayer por la tarde en la línea de meta de la Ehunmilak en Beasain. Allí fueron llegando uno a uno, muy a cuentagotas, los pocos valientes que, desafiando los límites de la resistencia humana, consiguieron culminar ayer una terrorífica ultramaratón de 168 kilómetros de recorrido y 11.000 metros de desnivel acumulado. Atrás quedaban las exigentes subidas al Ernio, el Txindoki o el Aizkorri. Casi nada.

A diferencia del año anterior, la segunda edición de la prueba disfrutó de unas condiciones meteorológicas benignas. El vencedor fue el vitoriano Javi Domínguez, que en la parte final logró rebasar al bilbaino José Vicente Benito, durante muchos kilómetros líder de la prueba y segundo finalmente en meta.  Ambos mejoraron el tiempo ganador de la pasada edición.

En la Goierriko Bi Haundiak, versión reducida de la prueba reina, Zigor Iturrieta y Leire Ezpeleta fueron quienes completaron en primer lugar los 88 kilómetros del recorrido en  categoría masculina y femenina, respectivamente.

La meta de esta prueba se cerró a las nueve de anoche con la llegada de 115 de los 157 participantes que habían tomado la salida.  Al cierre de esta edición tan solo cinco maratonianos habían conseguido finalizar la Ehunmilak, entre ellos, la pamplonesa Nerea Martínez, primera fémina en alcanzar la llegada. La meta de la carrera quedará cerrada a las seis de la tarde de hoy.

El valenciano supera a Txus Romón, mientras en mujeres vence la madrileña María Luisa García

INFORMA: Iñigo Muñoyerro

El castellonense Remigio Queral, con nuevo récord, y la madrileña María Luisa García fueron los triunfadores de la 16ª Maratón de montaña Galarleiz, puntuable para el Tecnica Circuito Alpino 2011, que recorrió los montes de Ordunte entre Agüera (Burgos) y Zalla (Bizkaia) y es el más antiguo de España.

El maratón tenía un desnivel acumulado de 4.166 metros, muchos para una participación de 1.100 atletas, que se enfrentaron al sol, la lluvia y el viento que azotó la cordillera de Ordunte en una mañana fresca, ideal para la carrera y exigente debido al barro. Esta circunstancia no amilanó a los corredores y bikers, que volaron incluso en las zonas más resbaladizas, la comprendidas entre Balgerri y el Ilso de las Estacas, y el descenso del Kolitza.

El fondista gallego Fernando Arca era uno de los favoritos en Agüera. Confiado, apretó de salida y tiró de Remigio Queral. Fue un arreón fortísimo que fracturó al grupo. Lo mantuvo durante los primeros 5 kilómetros, concretamente toda la subida al Zalama, y fue suficiente para romper planes y derrumbar estrategias. Luego reventó y se hundió en la clasificación. El valenciano quedaba delante. Detrás mantenía el ritmo Romón y más alejado marchaba el grupo.

Libre de marcaje, el castellonense apretó el paso. Este «joven agricultor», como recalcó, de 35 años, que cultiva almendros y olivos en los campos de Benlloch, venía a ganar y llevarse el récord. Cumplió por partida doble. «Mi intención era la de mantener el ritmo y acelerar al final». Acertó.

Siempre en solitario, mantuvo la cadencia por Campo Salduero. Superó Kolitza y remontó la ‘trampa’ de la campa de Martintxu. Luego, por Basoaga, llegó destacado en Zalla. Entró en la nueva meta con un tiempo de 3h.20’07”. Había rebajado le marca de 3h.23’19” que detentaba el vizcaíno de Orozko Javier Olabarria desde el año pasado.

Romón, fuerte y afilado, fue segundo a 8’59” de Queral. Contaba después que le tuvo a la vista «durante muchos kilómetros. Pero nunca a menos de 7 minutos». Lo perdió en el terreno quebrado que sigue a Burgüeno y no se reencontraron hasta la meta. El vizcaíno era candidato al triunfo tras sus excelentes actuaciones en la Travesía de los Picos de Europa, que ganó, y la Transvulcania de Canarias, donde fue tercero. Completó el podio el asturiano Santiago Obaya (3h.32’33”).

María Luisa García Rafael logró en la categoría femenina un holgado triunfo. Había dominado en el Maratón Alpino de Madrid del pasado junio, y ayer superó con facilidad a la vizcaína Saioa Eraso. Tercera fue la murciana Esther Sánchez.