Lucas Boix: “Córrer amb Juanan de parella em feia sentir el més afortunat de la Quixote Legend”

ql1

Com han viscut Juanan Ruíz i Lucas Boix córrer la Quixote Legend en parella? A continuació la seua crònica d’esta aventura que va tindre lloc la setmana passada a les muntanyes d’Albacete:

Etapa 1: Alcaraz – Villaverde de Guadalimar (47 Km. / 2.400 m+)

Juanan: Bonita Salida desde Alcaraz que se nos queda atrás a ritmo endiablado , la primera etapa parece diseñada para calentar poco a poco las piernas para el resto de días, pero no… Salida a fuego y quien no sepa regularse lo pagará mañana o pasado. Mucha pista y senda con buena pisada que permite que cundan los km, mientras tanto vamos dejando atrás rincones muy bonitos pero que se nos olvidara rápidamente cuando descubramos el paisaje de los dos próximos días .

Lucas: Desde el primer día Juanan Ruiz i jo (TOTTRAIL-VISTABELLA-TECNICA TEAM) ens fiquem al capdavant de la classificació per parelles. Una etapa ràpida i de “transició”, que ens monstra quines serán les parelles que ens donaran “guerra” a la resta d’etapes, principalment un equip de les illes canàries (Aiiiiadelante Team) i els portuguesos del Geres Trail Adventure.

Etapa 2: Villaverde de Guadalimar – Yeste (57´5 Km. / 3.360 m+)

Juanan: Etapa Reina con subidas que ya preocupan como los +1000m de un tirón del pico Mentira , etapa que además se vio endurecida por la lluvia y el granizo que nos cayó en cotas altas ,o sea lo que es un día de montaña…
en nuestro caso volvimos a quedar primeros por equipos, pero este día quizás fue el mejor de todos, las difíciles condiciones meteorológicas, además de mayor desnivel y zonas mas técnicas nos dio vidilla para volver a meter tierra de por medio con la segunda pareja y consolidarnos en el top ten de la general. Hacerle un guiño a la organización que cambiaron los últimos km respecto al año anterior para eliminar pistas y transformarlo en un recorrido ameno de sendas y con dureza final.

Lucas: La segona etapa ens tornem a ficar al capdavant de la cursa marcats de ben prop pels canaris, que tan sols els portem a escasos 7 minuts de la general. Com Juanan es coneix el recorregut de l’any anterior al quilómetre 10, just abans de coronar el primer cim de l’etapa, fiquem en marxa l’estratègia d’equip per a distanciar-nos dels perseguidors. L’estratègia surt efecte i al primer avituallament (km.24) ja portem uns quants minuts d’avantatge. Aquest avantatge fa que ens relaxem els següents 40 quilómetres. Al final, un membre de l’equip ** es lesiona i es retiren de la competició per equips, quedant com a principal equip competidor l’equip portugués a uns 30 minuts.

Etapa 3: Yeste – Riopar (49´5 Km. / 2.460 m+)

Juanan: Para acabar la puntillita, otra etapa de pura montaña con desniveles importantes, en el que tienes de todo, parajes muy bonitos con sendas de cuento de hadas, prados y zonas aéreas, en la que la subida y cresterio del Pico Padroncillo le pone la guinda al pastel otra vez primeros pero esta vez si que las piernas no daban para más .

Lucas: La tercera i última etapa de 49 quilómetres, sabem que serà la més dura ja que l’equip perseguidor intentarà donar-ho tot per a conseguir la victòria per equips. Com tots els dies tornem a comandar a escasos 2 minuts de l’equip perseguidor portugués. Ja al quilómetre 38 de cursa, a falta de 11 per a meta, Juanan i jo decidim fer un canvi de ritme per despenjar-los en l’últim tram més tècnic (400+ en 3 quilòmetres i descens vertiginós per una carena aèria). Finalment tornem a guanyar l’etapa per davant dels portuguesos amb una ventaja acumulada de les tres etapes de 40 minuts (aprox).

Juanan: Tres días en los que nos lo hemos pasado pipa… primero por el grupo de amigos que salimos dirección Albacete, solos ya difícilmente pasarlo mal, pero además por los amigos que hemos vuelto a reencontrar en los que la convivencia y día a día a sido magnifica. Rubén gracias una vez mas por estar ahí apoyándonos y ayudándonos.

Lucas: No era la primera vegada que corría una cursa de diverses etapes però fer-ho de parella amb un dels pioners del trailrunning valencià i gran amic em feia sentir la persona més afortunada de la cursa. La intenció era disfrutar al màxim de cada etapa, descobrir nous racons redescobrir altres de coneguts, exprimir la convivència amb tot l’equip de Penyagolosa Trails que ens va acompanyar i correr!!! Objectiu complit en tots els aspectes!! Correguerem, competirem, ferem estratègia de cursa i disfrutarem al màxim!!! Llarga vida al trailrunning!!

Aquesta aventura, no ha estat una simple cursa o competició. Durant els tres dies em compartit rises, converses i birres amb corredors nacionals i internacionals.

Etiquetes: ,

One Comment to “Lucas Boix: “Córrer amb Juanan de parella em feia sentir el més afortunat de la Quixote Legend””

  1. Una de las mejores experiencias que he tenido en la Quixote es conocer a estos dos elementos, un abrazo desde Canarias. Darío Dorta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: