correrxmuntanya

És el nou Campió Autonòmic en la especialitat Ultra, després de guanyar (altra vegada) la Botamarges disputada dissabte a Forna (Marina Alta). Fem 3 preguntes 3 a Juanjo De Los Ángeles.

Pots contar una miqueta com es va desenvolupar la cursa? Perquè vam vore moviments al cap, seguint el mylive de mychip.

La cursa va començar anant-se per davant Sebas Sánchez i Miguel Ángel Soriano en la primera pujada, en la baixada a Vilallonga ens vam juntar David García i jo. Arribàvem tots quatre junts al primer avituallament. Nosaltres vam aturar-se i ells van anar-se’n uns metros per davant (10-30 segons). Els teníem a la vista però va haver un moment que van desaparéixer. A mi em va extranyar un poc perquè nosaltres dos portàvem un ritme bo (jo tenia clar que anava a fer la meua cursa), però a l’alt de la Safor ens van dir que anàvem primers. Doncs això, Sebas i Miguel Ángel s’havien passat a un creuament. A partir d’ahí ja vam estar David i jo tota la cursa al davant fins els tres o quatre quilòmetres. David és un company d’entrenament, i els dos hem preparat aquesta cursa, i la veritat és què hem entrenat molt junts i tampoc es tractava de fer-nos canvis de ritme o atacar-nos. Però bo, finalment ell anava una miqueta més tocat i això, algú devia entrar davant. Jo vaig continuar i li vaig traure no arriba a dos minuts. Eixos tres o quatre quilòmetres vaig apretar un poquet.

Per a tu, a sigut una sorpresa aquesta victòria, o fruït d’un entrenament específic amb bon resultat?

A vore, sorpresa… Guanyar és dificilíssim, qualsevol cursa. Amb el nivell que hi havia a la Botamarges doncs més, no? …Sebas, pfff, no cal ni dir el palmarés que té. O Soriano, o Josué Aran, o Rafa, Andrés… Estem parlant de gent que sempre està davant. Aleshores guanyar sempre és difícil. Però sí és de veres que aquesta cursa ja l’havia guanyat al 2018 i tenia un temps que a les altres edicions estava prou per damunt, aleshores el meu objectiu era igualar o millorar el temps què vaig fer allavors. I pensava què si feia eixe temps podia estar aprop del podi. Vaig fer tres minuts menys, i poder guanyar, però ha sigut una cursa preparada durant aquest estiu, amb molt de sacrifici, i la veritat és què em vaig esforçar tant abans com a la cursa per guanyar.

Encara que siga al final, presenta’t una miqueta (sabem que has sigut ciclista), per als qui no et coneixem? i els propers objectius.

Sí, vaig estar huit anys al camp professional, en els equips Kelme i Fassa Bortolo Italia, on vaig poder disputar 3 Vueltas, 3 Tours i tres Giros. Clàssiiques com Paris-Roubaix, Milan-San Remo, etc… sols vaig aconseguir una victòria al GP Llodio i 2 i 3 a la volta a la Rioja o Volta a Portugal.

Els proxims objetius pense que seran Qm Vertical de Gandia i la Marató de Barxeta. Abans potser alguna del Circuit de la Marina.