3 preguntes 3 a Dani Amat: “El Gran Trail Aneto-Posets és especial per estar corrent al cor del Pirineu”

Dani Amat Gran Trail Aneto Posets 2014

Dani Amat (CXM València), veí d’Elda i treballant a Cerler, ha aconseguit la victòria este cap de setmana al Gran Trail Aneto-Posets, a Benasque, la capital del Pirineu Central. Com va dir un amic comú, “en passar Dani li saludaven les pedres“, en referència a les hores que passa en estes muntanyes durant l’any. Si hi havia algú que mereixia esta victòria potser era Dani. Li hem fet tres preguntes tres al guanyador de l’ultratrail més popular del pirineu central.

1. Què té d’especial el Gran Trail Aneto-Posets, i per a tu en particular?

Té d’especial estar corrent al cor del pirineu, donar la volta a l’Aneto és impressionant, Barrancs, Salenques, Ballibierna són valls guapíssimes i la volta al Posets també impressionant però amb un terreny diferent a la de l’Aneto. Porte venint de vacances des de fa molts anys per ací i sempre m’ha agradat molt. Fins que vaig vindre ací a treballar, i poder córrer i fer muntanya pràcticament tots els dies ha fet que la vall de Benasque siga ma casa.

2. Quina opinió personal tens de la dificultat del recorregut (els passos perillosos) i si es pot solucionar, o millor mantenir el recorregut sense modificar res?

Personalment opine que el recorregut és molt dur, no només físic sino mental. La Vuelta al Aneto és molt tècnica i dura, després descanses una miqueta amb la pujada a Cerler i baixada a Eriste. I escomença la pujada a la Forqueta, quasi 2000m+ de desnivell sense descans, amb una baixada al refugi de Biadós també forta i amb les poques forces que queden cal pujar a Chistau per afrontar la baixada llarga fins Benasque. El pas més perillós enguany ha sigut Salenques, amb la neu gelada. Ahí crec que l’organització deu preocupar-se una miqueta més per la seguretat, però jo no canviaria res. I si calguera canviar algo, jo canviaria a Ballibierna la baixada per pista, i al refugi de pescadors pujaria al coll de Culebras, i carenetjant per tota la Sierra Negra fins baixar a Cerler. Eixiria més desnivell però quedaria impressionant. Només cal vore el temps que es tarda en fer 109 km i lo que es tarda en altres curses amb més o menys els mateixos kilòmetres. És dura.

3. Quin ha sigut el moment més especial (per lo que siga) i més difícil durant la cursa?

El moment més difícil va ser abans de córrer. Vaig tindre que treballar divendres, alçar-me a les 6:30 hores per treballar i tot el dia amb mal de cap i unes dècimes de febra. Vaig pensar en no córrer. Després de dinar em vaig prendre una aspirina i no es va passar. Vaig arribar a l’eixida amb el cap com un bombo, sabent que em podia retirar en Llanos, i vaig decidir eixir. Per Baños seguia malament i com a últim recurs vaig prendre un ibuprofeno. En arribar a Llanos seguia amb molts dubtes de seguir o no, però anava acompanyat de Luna (Jose Antonio) i Sebas (Sánchez) i vaig decidir seguir. En endavant es va passar i tot va anar bé. Pràcticament tota la cursa va ser especial per lo bé que em vaig trobar, però des del refugi d’Estós fins a meta va ser molt especial. Estava aconseguint el somni de guanyar un trail, i no un trail qualsevol, si no el Gran Trail Aneto-Posets.

 

Versió original en castellà:

1.- Tiene de especial estar corriendo en el corazón del pirineo, dar la vuelta al aneto es impresionante barrancs, Salenques, Vallivierna son valles guapísimos y la vuelta a Posets también impresionante pero con un terreno diferente a la del aneto. Para mi en particular llevo viniendo de vacaciones desde hace muchos años por aquí y siempre me ha gustado mucho, hasta que vine aquí a trabajar y poder correr y hacer montaña prácticamente todos los días ha hecho que el valle de benasque sea mi casa.

2.- Personalmente opino que el recorrido es muy duro, no sólo físico si no mental la vuelta al aneto es muy técnica y dura, luego descansas un poco con la subida a cerler y bajada a Eriste, y empezamos la subida a la Forqueta casi 2000+ de subida sin descanso con una bajada al refugio de biados también fuerte y con las pocas fuerzas que quedan subir a chistau para ya afrontar la bajada larga hasta benasque. El paso más peligroso este año a sido salenques con la nieve helada, ahí creo que la organización tiene que preocuparse un poco más por la seguridad pero yo no cambiaría nada, y si hubiera que cambiar algo yo cambiaría en Vallibierna quitaría la bajada de pista y en el refugio de pescadores subiría al collado de culebras y crésteando por toda sierra negra hasta bajar a cerler, saldría más desnivel pero quedaría impresionante. Sólo hay que ver el tiempo que se tarda en hacer 109 km y lo que se tarda en otras carreras con más o menos los mismos km, es dura.

3.- El momento más difícil fue antes de correr, tuve que trabajar el viernes, levantarme a las 6:30am para trabajar y todo el día con dolor de cabeza y unas décimas de fiebre, pensé en no correr, después de comer me tome una aspirina y no se me paso llegue a la salida con la cabeza como un bombo, sabiendo que me podía retirar en llanos decidí salir, por baños seguía mal y como último recurso me tome un hibuprofeno, llegue a llanos con muchas dudas sobre seguir pero al ir acompañado con Luna y Sebas decidí seguir y apartir de ahí se me paso y todo fue bien. Prácticamente toda la carrera fue especial por lo bien que me encontré pero desde el refugio de estos hasta meta fue muy especial, estaba consiguiendo el sueño de ganar un trail pero no un trail cualquiera si no el gran trail aneto Posets

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: