Archive for ‘3P3’

24 Mai 2023

🎤3P3 a Álex Marín: “No només influixen els resultats, el mercat cerca perfils mediàtics”

foto: arxiu Á. Marín

Álex Marín Fabra (Atzeneta del Maestrat, 1990) va aconseguir podi, segon lloc, a Terol en la segona prova de la Copa d’Espanya FEDME. No és fàcil entrar en eixes posicions en la competició més clàssica del trail espanyol. Aquest ramader, dirigit per Lola Peñarrocha (que també ha pujat a algún podi de Copa FEDME), està dominant les curses de la província allà on participa. Fem 3 preguntes 3 a Álex Marín.

Quines expectatives tenies en esta prova de Copa d’Espanya?

Després d’abandonar en la Mim, principal objectiu de la temporada, vaig passar una resaca psicològica horrible, ja que mai havia abandonat cap cursa fins a dia d’avui. Hi havia que buscar una cursa que tornara a motivar-me, i aprofitar el magnific estat de forma que tenia. Vaig vore que Teruel era de Copa. A banda, habia estat moltes voltes a Terol, i no justament per a córrer, hehehe! Les dos últimes setmanes d’entrenaments abans de la cursa les sensacions eren molt bones. La idea, era disfrutar de córrer (cosa que no vaig fer en la Mim) e intentar estar lo més avant possible. I així va ser, vaig poder córrer en cap de carrera gran part de la cursa i inclús em vaig vore en opcions de guanyar-la, la cursa es va decidir a l’última baixada, on un gran Iván Hernández no va cedir els 20” d’avantatge que em portava. Mai havia corregut una carrera de nivell nacional en pocisions davanteres i no puc estar més satisfet en la 2a posició aconseguida. He corregut molts anys carreres de copa d’Espanya i conec lo complicat que és estar ahí.

Allavors, la Copa no és objectiu. Però deuràs replantejar la resta de temporada, no?!

No, per puntuar en la general de la Copa cal fer les tres proves, a la primera no vaig estar i l’última és a Ceuta, així que no continuaré en la Copa.

Este estiu no tinc massa planificat el que faré encara, però possiblement a Vistabella sí que aniré i alguna més de la Lliga Nord també.

Amb els teus resultats, quines esperances de futur tens? Dit d’altra manera, creus que les marques poden valorar-te per si arriba una semi-profesionalitat, etc.. o creus que el mercat mira cap a altres perfils?

És cert que estos últims anys he rendit a un molt bon nivell, si els próxims anys continúe així, qui sap?
Però per altra banda, crec que per a vendre, no sols influixen els resultats, cal estar actiu per xxss, tindre seguidors i ser més visible i en eixe aspecte anem justets. Hehehe!

I sí, crec que el mercat mira cap altres perfils més mediàtics i no com el meu, un “corredor de poble” que jo em considere.

També pense, que planificar cada temporada pensant simplement en lo que t’abellix o et motiva en cada moment sense cap pressió ni compromís ho fa tot molt més senzill.

Etiquetes:
14 Abril 2023

🎤3P3 a Lurdes Palao: “ La mescla d’alpinisme amb córrer em torna boja”

Lurdes Palao, foto: arxiu Lurdes Palao

Lurdes Palao (Bocairent, 1991), corredora de Os2O, va protagonitzar la passada setmana una activitat extraordinària, amb el sostre del Pirineu com a testimoni. Només en la ment d’esportistes de muntanya que assimilen correctament el coneixement del medi i la capacitat física. Fem 3 preguntes 3 a la recordwoman a l’Aneto per l’Estasen.

Com ix l’Aneto per eixa via com a repte personal?

Aquest projecte naix perquè tant l’Aneto com Benasque s’han convertit en dos llocs importants per a mi i volia fer-ho per una ruta que no fora la “normal”. Benasque s’ha convertit en ma casa i el cim de l’Aneto una de les zones on més entrene i més disfrute de la muntanya.

Fa dos anys ja vaig intentar aquest projecte però va ser a finals de maig i les condicions de neu erem molt roïns. Vaig necessitar més hores per a fer-ho.

El corredor de l’Estasen és un dels primers que vaig fer quan encara vivia a Bocairent i veníem al Pirineu per a fer activitats. Li tinc molta estima i era molt important per a mi fer aquest repte i fer i estar soles pel corredor.

Enfrontar-te al corredor Estasen (PD+, 45º, 300m) en solitari i amb el repte d’eixida-arribada al fons de la vall és un repte extraordinàri. Quins sóns els detalls?

Durant les setmanes prèvies vaig estan informant-me de l’estat de la neu ja que es important que estiga ben dura per anar mes ràpid i també veen les condicions del corredor. Aquest any el Pirineu està molt just de neu, per lo tant, el corredor també està més just de lo normal i ja en abril es difícil que millore. Com vaig veure que hi havia una bona petjada, vaig decidir fer-ho el diumenge día 9.

Com l’inici del corredor estava practicament sense neu i amb gel, necessitava fer canvi de material a la base del corredor i posar-me les botes, grampons i piolets. La meua parella Juanma i un amic David, van muntar antes per estar preparats quan arribara.

Sempre hi ha coses que millorar. La ruta té molta pista ( jo no sóc bona corredora per pista….), la petjada que estava feta em pegava un poc de volta per arribar al corredor i em va eixir algo més de desnivell i kms i el canvi de material es podria fer més ràpid encara… En canvi de baixada el vaig fer amb menys de 3 minuts però el de pujada vaig tardar algo més…

Quina valoració dones d’aquesta experiència? i en un futur?

Sí que tinc pensat més projectes com aquest en altres cims. La mescla d’alpinisme amb córrer em torna boja i en altura és on més a gust em senc. Els nous projectes depenen molt de les condicions… pensats en tinc molts però moltes vegades tinc que esperar per a tindre les condicions o per no coincidir amb les competicions.

Aquesta experiència, a pesar de poder millorar moltes coses, ha sigut molt molt positiva. Per baixar tant el temps, he fet el millor temps conegut en aquesta ruta, per fer-ho sols sobretot la part mes “tècnica” i també perquè m’agradaria motivar a totes les dones amants de la muntanya que els agraden fer reptes així. 💪🏽

Altres 3P3: a Rubén Císcar, a Mar Pastor, a Samuel Palomera i a molts més.

13 Març 2023

🎤3P3 a Laura Irina Lara: “Al Campionat d’Espanya lluitarem per la millor posició”

Laura Irina Lara (Elx, 1991) guanyava dissabte la Perimetral a Benissa, i es penjava així la primera medalla de la FEMECV. Aprofitem l’avinentesa i fem 3 preguntes 3 a la Campiona Autonòmica Ultra 2023.

Quines expectatives tenies a la Perimetral a Benissa?

La veritat és que sabia que hi hauria molt nivell, però també que havia entrenat molt bé. Em trobava forta i sabia que la Perimetral m’afavoria per ser tècnica.

Al principi no vaig tindre bones sensacions, em vaig cabrejar. Després de tant entrenar… però només va ser cosa de la calor, les pulsacions prompte se’m van estabilitzar i vaig començar a trobar-me millor. M’agradaria haver tingut millors sensacions des del principi però, amb el dia tan dur que va fer, estic contenta de com vaig assimilar el menjar i la beguda. Tinc sort de tindre un estómac de ferro fins i tot en condicions de molta calor.

Vaig aconseguir les meues expectatives, que eren millorar el temps de l’any passat (*11h42′ enguany, i 12h09′ éssent segona en 2022) però el que no m’imaginava era que anava a eixir-me tan bona carrera malgrat la climatologia i a quedar primera amb l’alt nivell que hi havia.

Amb eixe resultat, imagines que la FEMECV comptarà amb tu per formar la Selecció Valenciana al Campionat d’Espanya Ultra?

Sí, de fet em van trucar l’altre dia. Volien esperar a veure els resultats de la Perimetral, però per motius de certificat mèdic tenien que fer la selecció de corredors JA i van confiar en mi.

Vaig dir que sí, que per descomptat. Pensava que això faria que tinguera mes pressió a la Perimetral, però no, va ser motivació extra. Va fer que a la cursa estiguera encara més motivada! Em fa molta Il·lusió i tinc moltíssimes ganes de fer-lo bé.

La Selecció Valenciana va passar de fregar el podi en 2021 a guanyar el bronze l’any següent. A la Trecacims toca Plata. O veus?

Jo crec que si! El terreny es similar al que tenim ací, no hi ha pujades llargues, és trencacames i prou tècnic. La resta de companyes són boníssimes, i sé que tenen moltíssimes ganes y força. Si seguim la tendència… segones? Estaria genial fer pòdium, però lluitarem per aconseguir la millor posició, això segur.

Altres 3P3: a Rubén CíscarMar Pastor, a Samuel Palomera, i a molts més.

12 Març 2023

🎤3P3 a Rubén Císcar: “He treballat molt per aconseguir aquest somni”

Rubén Císcar (Corbera, 1980) ha sigut el vencedor este dissabte de la desena edició de la Perimetral de Benissa 75K, trail que repartia els títols autonòmics en modalitat Ultra. Fem 3 preguntes 3 al nou Campió Autonòmic de Llarg Recorregut.

Com es va desenvolupar la cursa?

El inici de la cursa va ser tal i com esperava. Hem trovaba prou ralentit a les pujades i recuperava a les baixades. Amb l’eixida del sol, el calor va escomençar a apretar de valent. Anava en tercera posició i vaig sofrir una deshidratació prou severa.

A l’avituallament del km 29 escomençava a trobar-me marejat i amb molta angoixa, hem vaig refrescar pero a l’eixir d’aquest punt vaig sofrir vomits i vaig tindre que tornar a l’avituallament, per poder rehidratar-me. Despres vaig poder continuar, en aquest moment tercer i quart anàvem junts. Sorprenentment vaig anar recuperant-me tant física com anímicament.

Vaig poder mantindre la posició i al km 50 vaig guanyar una posició avançant Antonio Dàvila, gran corredor i millor persona. No va ser fins el km 60 que vaig poder ficar-me en primera posició avançant el gran Ramon Recatalà, a qui tinc gran admiració i estima.

Va ser una cursa molt dura per les altes temperatures, no ens havíem aclimatat a tanta calor, i tots els corredors van sofrir els mateixos problemes de deshidratació.

Quina valoració fas de la victòria, i el títol autonòmic, tenint en compte els rivals?

Es un somni aconseguit. Estaven els grans referents de ultradistància com són Ramón Recatalà, Víctor Bernad, Pepelu Ballester, Antonio Dàvila i gent jove com Arnau Seguí. He treballat molt per aconseguir aquest somni, però amb la ultradistancia no es sap mai el que pot passar.

Creuar la meta com a guanyador del Campionat Autonòmic de llarg recorregut de la FEMECV és una experiència tan emocionant, que no tinc paraules. Encara no m’ho crec.

Era el Campionat Autonòmic un objectiu de temporada, i què esperes del 2023?

Era el meu primer objectiu de la temporada. Totes les curses i entrenaments que he fet aquest any, han sigut pensant en aquest objectiu. Del 2023 espere tindre salut per a poder seguir disfrutant d’aquest esport que ens aporta tantes experiències de vida i amistats.

Altres 3P3: a Mar Pastor, a Samuel Palomera, a Glòria Company i a molts més.

1 febrer 2023

🎤3P3 a Mar Pastor: “Sóc novata, però donaré tot el que puga sempre”

Mar Pastor, foto: Carlos Cabrera Soler

Mar Pastor (Asp, 1991) és mestra d’infantil i instructora de ioga, però com ella diu, és “una amant de la muntanya“. Fem 3 preguntes 3 a Mar Pastor, líder de la Lliga Valenciana 2023.

Com vas escomençar amb el trail?

Vaig escomençar a la muntanya fent rutes i apuntant-me a eixides a córrer amb els amics, gaudint. Fins que va ser una passió, i motor de vida. L’objectiu és seguir gaudint de les curses, de la companyia, però també seguir millorant dia a dia.

Ens ha sorprés el teu resultat a la primera prova de la Lliga, com ho valores?

La valoració és molt bona, va ser una sorpresa guanyar. Sí és cert que hi havia molt nivell i no puc descuidar-me per les següents. Confiava en fer bon paper en la primera, i ha eixit genial.

Quin és el futur proper per a tu?

La resta de les proves les vaig a afrontar amb molt de ganes, i molt d’ànim. Però cada cursa és un món. Seguirem donant guerra i allò que isca serà un bon resultat segur. Sóc novata, i potser estiga nerviosa, però amb moltes ganes donaré tot el que es puga sempre.

Etiquetes:
22 Setembre 2022

🎤3P3 a Samuel Palomera: “Em trobe còmode en distàncies llargues a ritmes alts”

Samuel Palomera, foto: ()

Samuel Palomera Svensson (Peñalba, 1991) ha tornat a ser notícia. Després de la seua victòria a la Subida Internacional al Veleta, un 50K sobre asfalt amb un bon desnivell fins el cim de Sierra Nevada, el corredor de l’Alt Palància ha aconseguit véncer la Madrid-Segovia. 100 kms amb un perfil senzill i un terreny favorable a la carrera. I ho ha fet amb rècord (!). Per conéixer detalls de l’activitat li fem 3 Preguntes 3:

Què és exactament la Madrid-Segovia?

És una prova de semi-autosuficiència d’aproximadament 101 km i 2000 m+, que circula per vies peqüàries del Camino de Santiago. El recorregut barretja camins de terra, pistes i una miqueta d’asfalt.

Hi ha dos tipus de participants, els que la fem corrents i els que la fan caminant. Enguany han afegit a més a més la marxa 100K Peregrinos, que no és competitiva. També hi ha dues distàncies que es fan conjuntament, la 42K (Madrid-Manzanares el Real) i el 65K (Madrid-Cercedilla).

Has aconseguit el récord de la prova (7h56’36”), havies preparat la competició prèviament?

La veritat que l’únic que coneixia de la cursa és la informació de la web 100kmadridsegovia.com. Volia fer una cursa de 100 kms que fóra corredera. A més a més com té una miqueta de desnivell (2000m+) em venia bé per aprofitar l’entrenament que portava del Veleta.

Era coneixedor que el récord el tenia Pablo Villalobos, amb 8h20′, i el meu objectiu era apropar-me el màxim posible a eixa marca. El ritme de Pablo estava per sota els 5’/km, i pensava que era posible sempre que aguantara tota la prova competint.

Sembla que la combinació ritmes alts i llarga distància és on trobes millors resultats. Quina és la pròxima?

Vaig escomençar amb la llarga distància amb ultratrails corredors, com Montanejos (55K/2400+) o Xiva (61K/3000+), on he tingut la sort de guanyar. Amb aquesta combinació ritmes alts / distància llarga em trobe còmode, ja que s’ajusten a la meua forma d’entrenar. Encara que només és la segona cursa que faig d’aquesta distància i sóc novell en distància ultra.

La pròxima serà als 90K Camino de la Cruz, recorrent la Via Verda de Múrcia a Caravaca de la Cruz, amb 1000m+.

Info: http://100kmadridsegovia.com/

strava: https://www.strava.com/activities/7822527541

Etiquetes:
20 Octubre 2021

🎤3P3 a Gloria Company: “Córrer un Campionat amb Lurbel dóna la tranquilitat d’anar amb les millors”

Gloria Company, foto: arxiu

Gloria Company forma part de l’equip Subcampió d’Espanya de Trail-CxM, i tenim l’oportunitat de fer-li 3 preguntes 3:

Conta l’experiència d’anar a un Campionat amb un equip de tanta qualitat i rivals de tant nivell.

No era la primera vegada que competia en un Campionat d’Espanya. Fa uns anys vaig fer la Copa senzera, vam fer també el Campionat d’Espanya de Clubs de Km.Vertical, y sí… es nota molt el nivell quan estàs en un Campionat d’Espanya, molt molt. Però bo, tot és fer-lo. En aquesta ocasió les meues companyes tenen un alt nivell, i la meua funció era més com a reserva, en el cas de què alguna d’elles no poguera acabar, pel què fora. Però bo, anar amb elles va ser una tranquilitat, perquè vas amb les millors.

L’equip Lurbel s’ha renovat enguany i ha augmentat encara el nivell. Què penses?

Totes són molt joves, tenen molt de potencial i tenen un futur molt prometedor per davant.

Caldria haver-te preguntat primer, qui és Gloria Company?

Vaig començar a córrer per asfalt, després poc a poc em vaig passar a la muntanya. Sóc de Gorga, un poble xicotet molt a prop de la Serrella. Però visc a València, encara que els caps de setmana torne. Un dia per novembre de fa 4 anys em vam cridar de Lurbel si volia córrer amb ells, em van donar eixa oportunitat. Estic molt contenta i agradaïda de formar part d’aquest gran equip.

Etiquetes:
11 Octubre 2021

🎤3P3 a Juanjo De Los Ángeles: “Guanyar és dificilíssim, però no ha sigut una sorpresa”

Juanjo De Los Ángeles, foto: organització

És el nou Campió Autonòmic en la especialitat Ultra, després de guanyar (altra vegada) la Botamarges disputada dissabte a Forna (Marina Alta). Fem 3 preguntes 3 a Juanjo De Los Ángeles.

Pots contar una miqueta com es va desenvolupar la cursa? Perquè vam vore moviments al cap, seguint el mylive de mychip.

La cursa va començar anant-se per davant Sebas Sánchez i Miguel Ángel Soriano en la primera pujada, en la baixada a Vilallonga ens vam juntar David García i jo. Arribàvem tots quatre junts al primer avituallament. Nosaltres vam aturar-se i ells van anar-se’n uns metros per davant (10-30 segons). Els teníem a la vista però va haver un moment que van desaparéixer. A mi em va extranyar un poc perquè nosaltres dos portàvem un ritme bo (jo tenia clar que anava a fer la meua cursa), però a l’alt de la Safor ens van dir que anàvem primers. Doncs això, Sebas i Miguel Ángel s’havien passat a un creuament. A partir d’ahí ja vam estar David i jo tota la cursa al davant fins els tres o quatre quilòmetres. David és un company d’entrenament, i els dos hem preparat aquesta cursa, i la veritat és què hem entrenat molt junts i tampoc es tractava de fer-nos canvis de ritme o atacar-nos. Però bo, finalment ell anava una miqueta més tocat i això, algú devia entrar davant. Jo vaig continuar i li vaig traure no arriba a dos minuts. Eixos tres o quatre quilòmetres vaig apretar un poquet.

Per a tu, a sigut una sorpresa aquesta victòria, o fruït d’un entrenament específic amb bon resultat?

A vore, sorpresa… Guanyar és dificilíssim, qualsevol cursa. Amb el nivell que hi havia a la Botamarges doncs més, no? …Sebas, pfff, no cal ni dir el palmarés que té. O Soriano, o Josué Aran, o Rafa, Andrés… Estem parlant de gent que sempre està davant. Aleshores guanyar sempre és difícil. Però sí és de veres que aquesta cursa ja l’havia guanyat al 2018 i tenia un temps que a les altres edicions estava prou per damunt, aleshores el meu objectiu era igualar o millorar el temps què vaig fer allavors. I pensava què si feia eixe temps podia estar aprop del podi. Vaig fer tres minuts menys, i poder guanyar, però ha sigut una cursa preparada durant aquest estiu, amb molt de sacrifici, i la veritat és què em vaig esforçar tant abans com a la cursa per guanyar.

Encara que siga al final, presenta’t una miqueta (sabem que has sigut ciclista), per als qui no et coneixem? i els propers objectius.

Sí, vaig estar huit anys al camp professional, en els equips Kelme i Fassa Bortolo Italia, on vaig poder disputar 3 Vueltas, 3 Tours i tres Giros. Clàssiiques com Paris-Roubaix, Milan-San Remo, etc… sols vaig aconseguir una victòria al GP Llodio i 2 i 3 a la volta a la Rioja o Volta a Portugal.

Els proxims objetius pense que seran Qm Vertical de Gandia i la Marató de Barxeta. Abans potser alguna del Circuit de la Marina.

27 Juliol 2021

Ana Tauste: “Pensava que córrer un ultra era una bogeria, quelcom imposible”

foto: Monrasin

Guanyar el Gran Trail Aneto-Posets ha sigut un viatge de 19h 30′ i 51”, però només d’anada. Perquè la tornada, els records de l’experiència viscuda, romandran molt de temps. 3 preguntes 3 a Ana Tauste:

Després de córrer totes les proves del Trail Aneto (i guanyar-les), participar al Gran Trail Aneto-Posets (la més llarga) era un objectiu a llarg termini o ha sorgit després de córrer les anteriors distàncies?

A.T.: Normalment feia sempre curses de mitja distància, i córrer un ultra era una cosa que volia fer alguna vegada en ma vida, almenys per viure eixa experiència. Allò que no sabia era quan, pel temps que comporta preparar-lo. Així que amb la cel·lebració del GTAP i tenint en compte que la modalitat reina era l’única que em mancava de fer, vaig trobar el moment per tirar endavant i participar-hi.

Després d’alguna vertical i cursa clàssica aquesta temporada canvies a modo ultra. Aquest és un punt d’inflexió? Canvi de direcció?

A.T.: La veritat que no ho tinc clar perquè crec que m’està agradant tot. Recorde quan vaig escomençar a córrer per muntanya i l’únic que m’agradaven eren les baixades tècniques. S’em donava fatal pujar i el pisteig em matava. A la fi, tot s’entrena. Allò de fer un KV el veia molt explosiu, i fer un ultra una bogeria i pràcticament imposible. Malgrat tot, he provat ambdues disciplines i no descarte combinar-les. Una vegada complit l’objectiu principal amb el GTAP, a curt termini em centraré en finalitzar la Copa d’Espanya de Verticals. Després ja vorem…

Quin percentatge de físic i de mental creus que es reparteix a una prova ultra i a una vertical? i sobre la Copa, després de fer cinquena al KV Sierra Nevada, hi ha posibilitat de medalla? Et veus en la lluita?

A.T.: Sobre KV vs Ultra, són dos extrems totalment diferents. A un KV dones el màxim des del minut 1. Pràcticament no et guardes res i el percentatge físic ací supera el mental. Al contrari que a una prova ultra, on el físic és important però el paper de la ment és fonamental durant tantes hores de cursa.

Sí, cinquena vaig fer. Medalla? no ho sé. Tot depén de com recupere ara després d’haver fet aquest ultra. Al KV hi ha corredores especialistes que únicament estan centrades en aquestes competicions. Allavors serà complicat, però tant de bò puguera donar alguna alegria a la Comunitat Valenciana. Tinc moltes ganes.

Text original de l’entrevista:

read more »
Etiquetes:
3 Juny 2021

Maria Fuentes: “M’agradaria provar KVs més corredors”

foto: Berna Sanchis @bernaorienteering

Maria Fuentes (Altea) va guanyar el títol autonòmic de Km. Vertical a la competició de més nivell de tots els temps, tant ella com Ana Tauste i Maria De La Torre, que es van repartir els metalls, van batre el récord valencià del Puig Campana (Marian Aguilar) i el récord autonòmic de la distància (Maria Beltrán). Bona excusa per tornar amb ella, i fer-li 3 preguntes 3.

Amb quines aspiracions arribaves al KV Puig Campana? Et trobaves favorita? Veies a l’abast el rècord? O a sigut una sorpresa?

La meua aspiració principal va ser la de disfrutar d’una de les meues muntanyes favorites. I així va ser. Favorita? Sí i no. Per una banda sí que sabia que tenia opcions de guanyar perquè és un recorregut que el conec i perquè m’encanta el Puig Campana. Però, d’altra banda tenia la certesa de que el nivell era molt alt i de que per motius de treball, no vaig poder anar com m’havia agradat. Per altra banda, no sabia on estava el rècord, ni el temps que portava en carrera. Anava per sensacions. Quan vaig finalitzar la cursa sí que em vaig adonar de que ho havia fet en bon temps. Però, no sabia que havia batit el rècord, em vaig portar una grata sorpresa.

Tindre de companyes a especialistes en la disciplina com Maria, o corredores experimentades com Ana, t’han servit de motivació? O pel fet de ser companyes d’equip resta competitivitat?

Tindre companyes d’eixe nivell i poder participar amb elles en una competició i a més com a equip, em motiva i molt a l’hora de córrer i gaudir de la cursa.

El KV no té moltes especialistes. T’agradaria vore quina marca faries en altres KVs més ràpids com el de Dolomites, Fully,… o això està lluny encara?

Sí que m’agradaria provar en KVs més corribles. No m’he plantejat córrer eixos dos exactament, però ara que ho dius, estaria encantada de provar-me allà!

🏆 Totes les Campiones autonòmiques de Km. Vertical FEMECV:

2021 Maria FUENTES OLCINA (Lurbel Team) 0:48:29 KV Puig Campana
2020 no es disputa
2019 no es disputa
2018 Tamara CANET DOLZ (CAMA Algemesí) 0:53:18 KV Puig Campana
2017 Maria BELTRAN TOLEDO (La Llebre-Alpesa) 0:57:44 KV Bèrnia
2016 no es disputa
2015 Raquel JORDA LLOPIS (Aper Alcoi) 0:56:16 KV Puig Campana
2014 no es disputa
2013 Sílvia MIRALLES ARNAU (Mur i Castell Tuga) 0:52:39 KV Puig Campana
2012 Míryam TALENS BELEN (Marathon Crevillent) 1:03:02 KV Bèrnia
2011 Sílvia ALOS RODRIGO (Aper Alcoi) 0:55:35 KV Puig Campana

Etiquetes:
2 Juny 2021

Daniel Castillo: “Un marató és més dur que un KV o un ultra”

Foto: Berna Sanchis @bernaorienteering

Daniel Castillo (21) ha aconseguit el primer títol autonòmic de la temporada al KV Puig Campana de Costa Blanca Trails, el més jove de tots els Campions en més de 20 anys de competicions FEMECV. Des de fa dos anys amb la samarreta del Marató Crevillent, el de Tarragona respon 3 preguntes 3.

Quina valoració dones del KV Puig Campana de diumenge passat? Hi havia grans corredors per darrere teu i davant, molt a prop, un medallista internacional…

El KV hem va agradar molt, no tenia cap referència de com era el recorregut ni la zona. El nivell de corredors era molt alt i a més a més li hem de sumar la presència del gran corredor i amic Daniel Osanz. Estic molt content de com he tornat a les competicions ja que des de gener fins abril he estat lesionat sense poder fer un km corrent. Sembla que ja estem de tornada.

Com a entrenador que ets, què seria més fàcil d’entrenar, un KV o una ultra?

Considere que cada modalitat necesita un entrenament especific. S’ha demostrat que es més dur preparar una distancia mitja/llarga (en el trail seria marató) on els ritmes de carrera a dia d’avui són molt elevats pel temps que dura la prova. Com a preparació si estem buscant bon rendiment en la cursa… considere que es més dificil preparar una ultra ja que requereix de moltes hores d’entrenament i de altres factors no controlables en cursa. Quant més dura és la cursa més coses poden passar, el factor extern.

Quins són els objectius a curt termini? Lliga? Altres objectius?!

En aquests mesos d’estiu tinc les quatre curses de la Lliga que les utilitzaré per preparar el gran objectiu de l’any que és el dia 8 d’agost en el Reventón Trail d’El Paso de les Illes Canàries. A més a més tinc pel mig el KV i la mitja de la Buff Epic Trail.

🏆 Tots els Campions autonòmics de Km. Vertical FEMECV:


2021: Daniel CASTILLO FERNANDEZ (Marathon Crevillent) 0:39:06 KV Puig Campana
2020: no es disputa
2019: no es disputa
2018: Carlos PASCUAL SEMPERE (Corremon) 0:41:38 KV Puig Campana
2017: Antonio MARTINEZ PEREZ (Marathon Crevillent) 0:42:08 KV Bèrnia
2016: no es disputa
2015: Miguel Ángel SANCHEZ CEBRIAN () 0:40:51 KV Puig Campana
2014: no es disputa
2013: Cristóbal ADELL ALBALAT (Mur i Castell Tuga) 0:40:46 KV Puig Campana
2012: Cristóbal ADELL ALBALAT (Mur i Castell Tuga) 0:39:58 KV Bèrnia
2011: Ramón RECATALA VERA (Mur i Castell Tuga) 0:39:40 KV Puig Campana

14 Mai 2021

🔊 àudio 3P3: (3 preguntes 3) a Rosa Lara

Qui és Rosa Lara? …potser tu també et vas preguntar açò en vore eixe nom entre les xiques que formaren el podi de la Granadella Trail diumenge passat, o bé ets dels que va pensar que Rosa ja es mereixia pujar a un podi amb una Campiona d’Espanya.

Li hem fet 3 preguntes 3 a Rosa Lara, i les respostes pots escoltar-les al següent podcast.

Etiquetes: