Posts tagged ‘Alícia Chaveli’

22 Octubre 2013

Énguera s’estrena amb el Trail Umbria – La Plana

Sin títuloLa primera edició d’esta cursa per muntanya de 20 kms i quasi mil metres de desnivell positiu disputada a la població de la Canal de Navarrés ha sigut per a l’alcoià Emili Sellés i l’alzirenya Alícia Chaveli.

MAS: 1. Emili SELLES I SEGUI (Marathon Crevillent) 1:46:44; 2. Javier SORIANO REVERT (Like Sport) 1:48:53; 3. Javier BAS BOLUDA () 1:49:51
FEM: 1. Alicia CHAVELI PERIS (Runners Valencia) 2:23:47; 2. Lina SANCHIS LORENTE (C.Atl. Coixos de Carlet) 2:28:36; 3. Silvia SARRION ESTEVE () 2:30:07
TOTAL: 248
CLASSIFICACIO

2 Agost 2013

Alícia Chaveli: “El Gran Trail Aneto-Posets es la carrera más dura que he hecho”

La corredora alzirenya, guanyadora de la primera edició del Gran Trail Aneto-Posets, relata la seua aventura. Alícia té una dilatada experiència en el trail, havent participat a les competicions de més prestigi, com la Transalpine Run per exemple. No vos perdeu el relat d’esta victòria.

aliciachaveli_1Han pasado tantas cosas en tan poco tiempo y tan seguidas que me ha costado de asimilar todo lo sucedido. Empezábamos la carrera el viernes a las 12 de la noche, yo tenía una idea de cómo era la carrera, muy técnica y de alta montaña, pues había ido hacer el reconocimiento de la 2ª parte semanas antes, pero  no sabía lo que me esperaba la 1ª parte…

Dan el pistoletazo de salida, salimos por la calle principal de Benasque, había un ambientazo de gente animando, que se te ponía los pelos de punta!!  Continuamos por la carretera hacia plan de Senarta, luego nos desviamos por la pista que sube al  collado de Vallibierna. Sergio aquí ya había cogido su ritmo y se había ido. Aquí coincido con Alex con el que estaría 1 hora, hablamos poco, vamos concentrados con nuestras cosas, pero solo el mero hecho de que este a tu lado ya me hace una compañía que te cagas!

Él se va y me vuelvo a quedar sola. Llego al collado de Vallibierna y bajando del collado aparece ya la nieve que estaba bastante dura y tramos con hielo, aquí me cojo a ritmo de 2 personas que llevo delante, en eso me caigo 2 o 3 veces en la nieve y los pierdo, me quedo sola, lo 1º que pienso mirar el track de mi reloj para ver por donde tengo que ir, ya que no hay señal alguna, y la nieve llega mucho más hacia abajo, y por delante de mí no hay ninguna señal de frontal, y efectivamente tengo que desviarme a mano derecha. Me desvio y vuelvo a ver luces de las frontales. Aquí me cojo a ritmo de 3 personas que me llevaran hasta el lago de Llauset, 1er avituallamiento y 2º control y veo a… y me parece que es… Sergio! Lo reconocí por las zapatillas pues eran las Hoka y poquita genta lleva ese tipo de calzado. Y desde aquí iríamos juntos toda la carrera.

Para bajar al valle de Salenques, pasamos por una selva, era de noche y es la impresión que me dio, era una senda muy estrecha y con mucha vegetación, a esto tengo que añadir que en la senda había barro y raíces y tenías que ir despacio para no lastimarte. Pasamos la selva y nos dirigimos a subir el valle de les Salenques, que decir de este valle… TELA MARINERA!!!

foto: foto-adrenalina.com

foto: foto-adrenalina.com

Un mar de piedras gigantes que las tenías que ir sorteando para pasar, a todo esto la señalización cero, tenías que parar, alzar la vista para ver alguna fita o señal… Conforme íbamos ascendiendo hacia el collado la nieve iba haciendo acto de presencia, la nieve continuaba estando dura y casi no podías hacer huella para no resbalarte. Los últimos metros del collado fijaos si estaba inclinado que pusieron una cuerda para poder ascender por la nieve, a esto hay que añadir que hacia un aire del copón! Que te tiraba.

Pasamos el collado de les Salenques ahora dirección Aigualluts, mas mar de piedras en la

parte más alta. Llegamos a Aigualluts, de aquí cogíamos dirección el refugio la Renclusa, por donde teníamos que atravesar un rio, y agua por la rodilla! Una pequeña ascensión a la Renclusa, bajamos a la Besurta, avituallamiento, Hospital de Benasque, nada mas lo pasamos  ascendemos por una senda para ir a los Baños de Benasque, aquí me dicen que llevo la 2ª a 10 min. En el plan de Sinarta la cojo, haberla cogido no me da presión alguna pues todavía queda mucha carrera y pueden suceder muchas cosas.

Llegamos a Benasque, un ambientazo, las terrazas llenas de gente animando, llego al avituallamiento y me dicen que la 1ª se h

a retirado, y que voy 1ª, que guay! Salgo de Benasque dirección Cerler y  en mi cabeza está el 2º recorrido, de Cerler a Anciles y Eriste, en todos los controles siguientes por los que pase me iban animando mucho, me decían que ya tenían ganas de ver la 1ª chica!

Pasamos el refugio Angel Orus y a 500m del refugio empieza la tormenta con rayos y truenos, empieza a caer la del pulpo y también cayó la 1ª granizada, hay ratos que la lluvia da un poco de tregua y parece que quiera salir el sol pero no, otra vez rayos y truenos, agua, granizo, subiendo el tramo final al collado de Eriste nos da tregua, pero nada mas hacemos que coronarlo vuelve a caer la del pulpo, y aquí  el agua ya no daría tregua hasta llegar al refugio de Viados. Bajando al refugio de Viados, para que os hagáis una idea la senda llevaba 3 dedos de agua, el agua bajaba como si de unos riachuelos se tratara.
Llegamos al refugio de Viados, nos met

imos en el refugio nos dieron unas mantas y caldo

calentito, y allí nos  encontramos con 3 corredores más.

En este refugio es donde se estuvo barajando la posibilidad de dar por finalizada la carrera por la meteorología y porque los barrancos y riachuelos podrían ser un peligro para los corredores por la fuerza del agua. Al final se finaliza, cenamos, dormimos y desayunamos en el refugio, un trato sobresaliente!

foto: Ramón Ferrer

foto: Ramón Ferrer

Bajando a Viados te pasan muchas cosas por la mente, que hacer, que puede que este tu vida en peligro si se continua, más que nada porque se acer

ca la noche la temperaturas bajan la lluvia no cesa, y piensas que lo primero es la salud. Una lastima que a 20kms aproximadamente me quedé de poder cruzar ese arco de meta  de esa 1ª plaza!

Al dia siguiente vinieron a recogernos a los 7 corredores que pasamos la noche en Viados y nos llevaron a Benasque! Recordando la carrera he de decir que para mí el valle de Salenques fue la parte más dura de la carrera, por ser tan técnico. La organización debería haber señalizado mejor. También decir que esta carrera le quita el nombre de la carrera más dura q

ue he realizado a l´Emmona (106kms y 8300kms)!!!!

Dar las gracias a Sergio por haberme acompañado durante todo el recorrido!

Etiquetes:
28 Juliol 2013

Trail Aneto acull centenars de valencians, victòries de Sellés i Mascarell

emiliCom cada any, Benasque ha sigut objectiu prioritari per centenars de corredors provinents de la Comunitat Valenciana. Sembla que vora un 20% dels dos mil participants eren valencians.

Enguany el club Peña Guara es fea càrrec de l’organització del Trail Aneto, després de la criticada NoLimit que va fer-lo anys anteriors. El canvi ha tingut parts bones, com la recuperació del recorregut original, ara anomenat “Vuelta al Aneto 62km“, l’atractiu de la “Maratón de las Tucas“, una marató amb maiúscules. O la novetat del “Gran Trail Aneto-Posets“, una ultra atractiva pel fet d’envoltar l’Aneto i el Posets, els dos grans tres-mils del Pirineu, per un recorregut molt exigent.

Per altra banda, l’escasa experiència organitzativa ha dut com a conseqüència diversos problemes logístics, sumat a les condicions meteorològiques que han fet imposible que molts corredors conseguiren arribar a meta.

Emili Sellés i Robert López han protagonitzat un duel amb altres convidats, que van anar morint a poc a poc. Emili aconseguia avançar Robert als darrers kilòmetres entrant victoriòs al centre de Benasque, ple de gom a gom. Amb una marca de 5h10’11”, que ningú podria esperar d’una marató.

En categoria femenina Laia Cañes (6h16’08”) arribava en segona posició, darrere de tota una subcampiona del món com la catalana Mònica Ardid, que no va tindre problemes per guanyar la prova. El tercer lloc ha sigut per Lola Peñarrocha, que fa una setmana tornava a la competició després de ser mare.

En la “Vuelta al Aneto”, de 61km Dani Amat ha estat en posicions capdavanteres, liderant el grup en la pujada a Salenques inclús. Finalment va donar per bona la tercera plaça (8h45’24”) que millora el quart lloc obtés l’any anterior a la marató. Marian Bertolo (13h09’02”) ha sigut la millor xica, cinquena i tercera veterana.

Al Gran Trail Aneto-Posets (114km) Miguel Mataix (Trivici Team) aconseguí arribar en 21:07:08, i cinquena posició absoluta i segona veterana. Només 17 dels més de dos-cents tingueren l’oportunitat de baixar a Benasque després què l’organització impedira el pas de la resta de corredors per la perillositat de les condicions en eixe moment (forta tempesta), entre ells la corredora Alícia Chaveli que ocupava posicions d’endavant.

Finalment es disputava diumenge una cursa curta anomenada “Vuelta al Pico Cerler” on el corredor de Xàtiva Javier García Mascarell (1h55’51”) aconseguia la victòria per segons.

Edicions anteriors:
David Ballester: “El rècords del Trail Aneto són anecdòtics, però fan il·lusió”
Victòries de David Ballester, Patricia Torres i Carlos Aguilella al Trail Aneto

16 Mai 2013

Els millors ultres valencians del Campionat d’Espanya 2013

remigioEls campionats aconseguits pels corredors Remigio Queral (Benlloch) i Xari Adrián (La Vall d’Uixó), juntament amb la medalla de Míryam Talens (Crevillent), no han sigut els únics èxits dels corredors de la Comunitat Valenciana que han participat en este primer Campionat d’Espanya d’Ultratrail FEDME.

Gabriel Valero (Rocafort) i Alícia Chaveli (Alzira) arribaren a meta en quarta posició i Francisco Sáez (Castelló de la Plana) en cinquena. A més a més de les posicions sisena Jose Antonio Rojano (Benidorm) i de Teresa Nimes (La Vila Joiosa), enguany amb llicència murciana, setena de Sònia Escuriola (Cabanes), huitena de Carmen Martínez Peñalver (Benidorm) i desena de Dani Amat (Elda). Cal destacar també les posicions segona veterana de Pedro Vives (La Vall d’Uixó) i tercera de Maria del Carmen Guzmán (Xiva). Estes són les experiències d’alguns d’ells en este Campionat que inicia la història de l’ultratrail federat espanyol.

Remigio Queral: “No m’ho esperava. L’any passat (va aconseguir la segona posició després de liderar gran part de la prova) estava molt fort, però enguany no m’ho esperava. Vaig passar una lesió i ho vaig passar fatal, però al final supercontent. Perquè no m’ho puc creure. Gràcies a l’afició, i la gent que m’ha recolçat. A la família, l’equip i sobretot la gent de Vistabella que també m’ha recolzat bastant”.

Xari Adrián: “Ha sigut un somni fet realitat. Mai no esperava ser campiona d’Espanya, la veritat. Estic molt contenta. Ho he donat tot, també ho dic. M’he trobat còmoda al principi i he anat al meu ritme, sense preocupar-me massa. Anava agafant distància a la segona en cada avituallament. En la part final he patit una miqueta, però era normal per la càrrega de kilòmetres que s’anava notant. La veritat és què, en general, puc dir que he tingut molt bones sensacions. Per a mi és tot un honor ser la primera campiona d’Espanya. Primer perquè no m’esperava ser campiona d’Espanya i segon, damunt ser la primera i estar en el llibre de la història dels campionats d’Espanya. Sense paraules. M’he enrecordat moltíssim de la meua família, que ha estat en tot moment recolzant-me. En el meu entrenador, a tots. I sobretot a la gent que encara arribarà demà de matí. Eixa gent, li done un deu. Perquè nosaltres patim, però ells pateixen molt més. Dilluns hauré de sentar-me i perdre unes quantes hores contestant i agraint tot el món que em felicite. Bo, sé que en tindré moltes de felicitacions”.

Míryam Talens: “En dues línies puc dir que un 10 per a l’organització. Que la cursa va ser més dura del què la gent es pensava. La segona més bonica per a mi, i molt més muntanyera. En quant a la medalla, dir-li a tot el món què és posible. Que simplement cal creure en tu, i jo ho vaig fer. Tanmateix que ho va fer Peydró (Seleccionador). Gràcies a tots per la rebuda en meta, em vaig emocionar molt”.

Gabriel Valero: “A esta ultra la veritat és què arribava amb moltes ganes, ja que el tenia com a objectiu. Per a mi la cursa era prou important, ja que hi havia molts corredors de molt nivell i això, la veritat, em motivava encara més per donar-lo tot. Més o menys sabia que el resultat anava a ser bo per les sensacions dels darrers entrenes. Però no esperava quedar tan a dalt pel nivell que hi havia. A la fi em vaig quedar amb les ganes… ja que estiguí a prop d’arribar al tercer lloc. Però content perquè veig que els entrenaments d’Octavio Pérez (el seu entrenador) van donant resultat. Ara només pense en seguir entrenant i millorar en esta clase de curses, ja que són on més còmode em trobe corrent”.

Alícia Chaveli: “En esta cursa he aprés moltíssim. Cert és què l’experiència és un grau, i encara em queda molt per aprendre. Crec que esta cursa és el punt d’eixida d’un abans i un després, com a vida de corredora. La meua idea era eixir per sensacions, controlant el ritme. I així ho vaig fer. Passé d’anar a sensacions a voler llevar-me la mala experiència de l’any passat (també va fer quarta, però sense poder disfrutar per unes ampolles). A partir del km 50 estava gaudint. Avançant xiques, i això va fer que em motivara i cresquera molt més. En arribar a la senda que baixava a Sant Joan escomençava a fer-se de nit i no em vaig posar el frontal de l’eufòria. Havia aconseguit el meu repte. He gaudit de la CSP115 i vaig acabar amb la sensació que podia haver fet més, açò no quedarà així!”

Francisco Sáez: “Vicent (Peris) i jo vam anar fent fins Atzeneta. Una vegada allí la idea era anar en progressió fins a meta. Però abans de la pujada a Culla el Vicent no es trobava bé muscularment, i em a dir que si volia tirar que tirara. Li vaig dir que no volia tornar a sentir això. Que havíem entrenat junts per a fer algo gran a casa nostra. Una vegada pujant Penyacalva vaig notar que anava molt bé, però Vicent seguir amb els problemes. Havíem preparat molt bé la cursa i no podia deixar perdre l’oportunitat de fer un final com havíem somniat. Poc a poc vaig anar agafant corredors, i remuntant moltes posicions. A Culla crec que anava el 15 o 16. A la baixada a Xodos vaig arriscar per cercar la cinquena posició, que en eixos moments creia imposible. Vaig aguantar el ritme pensant en les vegades que Vicent i jo havíem entrenat el tram que em mancava. Inclús vaig retallar-li temps al quart. A la baixada a meta em vaig relaxar i em vaig deixar portar per les emocions viscudes durant tants quilòmetres. Tant és així que el sisé m’agafa per poc!”

font: http://www.femecv.com/